La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les pasteres envaeixen el canal
Enguany ja han arribat a la Gran Bretanya gairebé tants migrants com tot el 2020
Un dels propòsits fonamentals del Brexit ha estat donar carnassa als xenòfobs i ultradretans que no volen veure els migrants ni en pintura. D’aquí l’obsessió del Govern de Boris Johnson per neutralitzar les imatges d’estrangers de color arribant en llanxes inflables a les platges de Kent com si fossin les Canàries, Andalusia o Cefalònia. Fins a on podíem arribar! Això és Anglaterra, sisplau!
Amb el bon temps i l’actual onada de calor, el nombre de migrants que creuen en pasteres (o equivalents) els 34 quilòmetres del canal de la Mànega ha augmentat, i n’arriben fins a cinccents al dia, per a fascinació o horror dels banyistes que estan prenent el sol i es troben amb l’espectacle inesperat d’agents de duanes corrent darrere d’ells. No és precisament la imatge que vol donar Londres.
Des de començament d’any ja han arribat a través del canal més de vuit mil sol·licitants d’asil, gairebé tants com en tot el 2020, i es calcula que la xifra final assolirà els dotze o tretze mil (amb el fred i la pluja hivernals el flux és molt inferior). Les autoritats culpen del “problema”
França, per fer els ulls grossos i intervenir en alta mar únicament en el cas que les embarcacions emetin un SOS o estiguin en perill d’enfonsar-se.
La ministra britànica d’Interior, Priti Patel, ha firmat aquesta mateixa setmana un acord amb el seu homònim francès, Gérald Darmanin, en virtut del qual el Regne Unit pagarà 73 milions d’euros addicionals a París perquè posi més afany a impedir la sortida de les llanxes des del tros de costa entre Dunkerque i Boulogne-sur-Mer, augmenti a dos-cents el nombre d’agents que patrullen i els doti de drons, radars, equipaments militars i tecnologia tèrmica. Però nombrosos diputats conservadors ho consideren un malbaratament de diners “perquè els nostres veïns no faran res”.
En realitat no és així. El nombre de llanxes i bots a què els francesos han impedit la sortida s’ha doblat l’últim any, però el problema és que els intents de viatges s’han triplicat o quadruplicat. La tècnica dels traficants consisteix a llançar a l’aigua simultàniament un gran nombre d’embarcacions, les més petites com a distracció (els seus tripulants paguen 500 euros sabent que probablement seran tornats a França), i darrere d’elles les més grans i potents, amb un preu de cinc o sis mil euros per bitllet.
Si els qui arriben eludeixen les patrulles de duanes, la seva única opció és incorporar-se al mercat negre de treball controlat per les màfies, principalment albaneses, que els han portat a la Gran Bretanya i convertir-se en una mena d’esclaus moderns, sense passaport ni cap document, explotats a canvi d’un lloc on dormir. En el cas de les dones, el destí sovint és la prostitució.
Els qui són capturats sol·liciten asil polític al·legant persecució o perill de mort als seus països (les raons econòmiques no valen), i es poden passar anys en centres de detenció com el de Dover, en espera que es tramitin els seus casos i les corresponents apel·lacions (la majoria de demandes són rebutjades).
La Cambra dels Comuns ha aprovat per 366 a 265 vots una nova llei que permet als agents fronterers utilitzar “força raonable” per impedir l’arribada dels migrants (no porten armes de foc, però sí bastons i manilles), preveu penes de fins a quatre anys de presó per intentar entrar il·legalment al país i bloqueja o augmenta el cost dels visats als països que es neguin a acceptar els nacionals que els són tornats per Londres. El Govern Johnson està negociant a tres bandes amb Dinamarca i Ruanda perquè el processament de les sol·licituds d’asil s’“externalitzi” i es faci al país africà, que cobraria per això. La idea ha estat qualificada de “cruel i inhumana” per l’oposició i grups de drets humans.
Una qüestió especialment greu és el tractament de menors, que en teoria han de ser lliurats als serveis socials però a qui cap autoritat municipal no vol acceptar. Ateses les dificultats per saber l’autèntica edat dels migrants, la nova llei autoritza l’examen de la dentadura “i altres procediments científics per esbrinar-la quan sembli que els implicats puguin tenir més de divuit anys”.
En realitat, el problema és més d’imatge que una altra cosa, perquè els viatges per mar han reemplaçat els que es feien en camions, trens i contenidors, i el total de sol·licituds d’asil ha disminuït. Però Johnson no vol pasteres, el Brexit no és això.c n En els primers sis mesos del 2021 han creuat el canal de la Mànega:
Londres vol que els sol·licitants d’asil siguin enviats a Ruanda mentre es tramiten els seus casos