La Vanguardia (Català-1ª edició)
Res a declarar? Roques lunars
La tripulació de l’Apollo 11 va emplenar un formulari de duana al tornar als EUA
Origen: la Lluna. Destinació: Honolulu. Com qualsevol viatger internacional, els integrants de la missió Apollo 11 van signar un formulari de declaració de duana al tornar de la seva inèdita gesta a l’espai. A declarar: pols, roques i mostres diverses de la Lluna. En concret, un carregament de 22 quilos, un peculiar souvenir que va servir a la ciència per reescriure l’origen i l’evolució del satèl·lit, així com els del nostre planeta.
Data: 24 de juliol del 1969. Als últims estadis de la guerra freda, amb aquesta fita Estats Units reflectia davant el món la seva supremacia davant la Unió Soviètica, declarant-se vencedor en la disputada cursa espacial, després d’un allunatge televisat per a més de 700 milions de persones. Signat: Neil Armstrong, Buzz Aldrin i Michael Collins. Tres astronautes que van protagonitzar un dels moments més memorables de la història de la humanitat.
Aquest curiós document històric es va fer públic el 2009, després d’anys de rumors sobre la seva existència, quan l’Oficina de Duanes i Protecció de Fronteres dels Estats Units el va penjar al seu lloc web per commemorar el 40è aniversari de la missió espacial. I encara que el formulari és autèntic, fonts de la NASA han confirmat en diverses ocasions que va ser emplenat de broma, com un gest simbòlic, ja que en cap moment no es va trepitjar cap altre país que no fos els Estats Units. La missió es va enlairar el 16 de juliol al complex de Cap Kennedy, Florida, i va trigar quatre dies a arribar a la Lluna, on va fer una escala de 21 hores i mitja, per amarar el 24 de juliol al mig del Pacífic, a prop de la capital hawaiana de Honolulu.
Tot just arribar a les aigües de Hawaii, abans d’obrir l’escotilla, els tripulants de l’Apollo van haver de vestir-se amb monos especials i mascaretes. Després els va recollir un helicòpter, que els va portar a un mòdul hermètic al portaavions Hornet , on es van sotmetre a una estricta quarantena de tres setmanes. “Qualsevol altra condició a bord que pugui conduir a la propagació de la malaltia: per determinar”, diu el formulari de duanes. El 1969, la Lluna era un ens enigmàtic. L’existència de gèrmens que poguessin contaminar la Terra era una possibilitat a tenir en compte. Tota precaució era poca davant aquest salt al buit que va suposar la primera visita humana al satèl·lit. Entre
el 1969 i el 1972, hi va haver uns altres sis viatges tripulats a la Lluna, en els quals es van recollir més de 380 quilos de pols i roca lunar. En una d’aquelles missions, la de l’Apollo 13, una explosió del tanc de combustible va fer impossible l’allunatge i va posar en risc la vida dels tripulants, que van poder tornar a la terra sans i estalvis. L’última persona en trepitjar la Lluna, de les dotze que ho van fer en aquells tres anys, va ser Gene Cernan, de l’Apollo 17. Al retorn de la nau el 14 de desembre del 1972, el president dels Estats Units Richard Nixon va declarar: “Pot ser que aquesta sigui l’última vegada en aquest segle que un home camini sobre la Lluna”.
I així va ser. Mig segle després, cap altre ésser humà no ha realitzat aquest costós trajecte. La cursa espacial continua, encara que amb diferents actors. El programa espacial xinès és bona prova d’això: el seu pressupost va augmentar un 300% entre el 2000 i el 2020, i tot i que és encara lluny del nord-americà, les seves ambicions auguren un interessant duel espacial en les pròximes dècades. Entre altres missions exitoses, el gegant asiàtic ha enviat robots a la
Lluna i Mart i ha construït una estació espacial, en la qual aspira a tenir persones de manera permanent.
La iniciativa privada també s’ha sumat ferotgement a la competició, amb projectes com Blue Origin, Virgin Galactic i SpaceX, de la mà de tres emprenedors multimilionaris, Jeff Bezos, Richard Branson i Elon
La declaració de duana és autèntica, però sense efecte, va ser signada amb humor i de manera simbòlica
Musk. Dimarts, Bezos, l’home més ric del planeta, fundador d’Amazon i propietari del diari The Washington Post ,esvapujara bord del coet New Shepard i va completar un vol suborbital de 10 minuts. En la posterior roda de premsa, va declarar que havia fet “el primer pas d’alguna cosa gran”, a la qual cosa va afegir: “Construirem una carretera cap a l’espai per als nostres fills i els seus fills”.