El BCE avala la recuperació

La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, va ser molt clara ahir al final de la reunió del consell de governadors de la institució. “Ningú no vol arriscar-se –va dir– que la recuperació pugui descarrilar per haver ajustat prematurament l’aixeta creditícia”. En aquests moments, malgrat l’intens repunt de l’economia que es registra en tota la zona euro, l’expansió dels contagis de la variant delta de la covid provoca a més molta incertesa per l’impacte que pugui tenir en sectors tan importants al continent com són el turisme i l’hostaleria.

Els tipus d’interès actuals –històricament baixos– i el potent arsenal d’injeccions monetàries del BCE, com a conseqüència, continuen sense canvis i amb la voluntat de mantenir-se així fins que la pandèmia es declari definitivament vençuda. Això és una garantia per preservar les condicions de finançament favorables per a tots els sectors de l’economia.

Lagarde va reconèixer que en el si del consell de governadors hi va haver discussions “marginals” sobre la millor política monetària a seguir. La doctrina expansiva i acomodatícia del seu antecessor, Mario Draghi, continua. El record del president anterior, Jean-Claude Trichet, que fa més de deu anys va optar per apujar massa aviat els tipus d’interès i amb això va provocar la recaiguda de l’economia europea en la recessió, encara pesa. El BCE, per tant, aprèn del passat.

La missió de la política monetària del BCE, segons els seus estatuts, és mantenir la inflació ajustada a l’objectiu fixat per la institució. Per poder continuar amb l’actual suport a l’activitat econòmica i garantir una recuperació intensa i duradora, l’estratègia de Lagarde ha estat elevar l’objectiu d’inflació. Així, d’un objectiu per sota i proper al 2%, s’ha passat que sigui el 2% i que fins i tot pugui estar transitòriament per sobre d’aquesta xifra fins que s’ajusti a l’establert de forma duradora. Això li dona la justificació necessària per mantenir la política monetària acomodatícia fins que es consolidi la recuperació econòmica per a tranquil·litat de tots. L’horitzó que s’ha marcat és de tres anys. Suposa, per tant, un missatge d’estabilitat monetària i creditícia per a mercats financers, governs, empreses i consumidors, que s’havien inquietat, per la possibilitat que la pujada de la inflació de la zona euro al 2% al maig i a l’1,9% al juny pogués comportar també un pròxim augment dels tipus d’interès. Però el BCE considera que aquest repunt de la inflació és temporal, ja que la inflació subjacent està en el 0,9%, i que per tant no exigeix fer canvis en la política monetària. Amb això Lagarde avala la recuperació.c

Els baixos tipus d’interès i l’expansió monetària continuen fins que acabi la covid