‘Verde que te quiero verde’

El verd està de moda, i n’hi ha motius de sobres. En pocs anys, la consciència sobre el canvi climàtic ha augmentat a les societats més desenvolupades i, cada dia per a més gent, l’emergència climàtica sembla una obvietat, perquè la natura no deixa d’oferir-nos exemples que ens toquen cada vegada més de prop. Ho notem a les estacions de l’any, on la primavera i la tardor es desdibuixen per quedar-nos només amb l’estiu i l’hivern. I tots els pronòstics apunten, especialment a les nostres latituds, que els problemes de sequera seran cada cop més freqüents. Sense cap dubte, el canvi climàtic transformarà la nostra economia i la nostra societat. N’hi ha prou amb imaginar l’impacte que tindran les migracions provocades per causes climàtiques, que l’ONU xifra en mil milions de persones en els propers cinquanta anys.

Les inundacions d’aquests dies al centre d’Europa, que han deixat centenars de morts a Alemanya i Bèlgica per la sobtada crescuda dels rius després d’unes pluges torrencials, són un símptoma del que s’acosta. No es tracta de ser apocalíptics, però les dades sobre la temperatura del planeta i l’incessant desglaç dels pols parlen per si soles. En un clima mediterrani com el nostre, hem après a viure amb l’escassetat d’aigua, i els incendis forestals –que estem patint especialment aquest estiu– formen part de la nostra fatídica realitat, però el canvi climàtic també agreuja inexorablement aquesta situació. Es diu que els incendis s’apaguen a l’hivern, amb un ús sostenible de l’espai natural i mantenint els camps de cultiu. La regressió de l’activitat agrícola i el despoblament d’una part del territori poden semblar innocus, però tenen una incidència considerable per al conjunt. Si no sabem valorar la importància d’un sector primari arrelat al territori, que en tingui cura, estem cometent un error irreparable.

Una evidència de la creixent sensibilitat social entorn a l’emergència climàtica la veiem en la forma en què moltes companyies globals es presenten a la societat. En un temps rècord, han orientat les seves estratègies comercials i publicitàries per satisfer i empatitzar amb els seus clients potencials a partir d’incorporar una infinitat de conceptes, tots ells relacionats amb una suposada sensibilitat amb el futur del planeta. No obstant això, massa vegades la distància entre el missatge i la realitat és considerable. Ara tot és verd, tot és ecològic, tot és sostenible, tot és bio i tot és orgànic. O almenys això ens expliquen.

En un estudi de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) sobre la forma de consumir a Espanya, un 70% de ciutadans diu que fa les compres tenint en compte criteris ètics i sostenibles. Aquesta constatació aguditza l’interès de les marques per fer el seu particular rentat d’imatge verd, que es coneix com a greenwashing, un concepte encunyat per primera vegada als Estats Units en la dècada dels vuitanta del segle passat per transmetre la seva suposada preocupació pel medi ambient i, sobretot, per diferenciar-se dels seus competidors, blanquejant la imatge.

Massa vegades, les bondats que s’amaguen darrere del missatge no són reals. Utilitzen un llenguatge ambigu i confús, amb imatges verdes i evocadores, que convencen el comprador d’estar adquirint un producte bo per a ell i bo per al planeta. El que no s’explica mai són els costos ni els efectes que té sobre el planeta la manufactura del producte. A més, sovint s’il·lustren les virtuts verdes amb dades que no són verificables. Un exemple paradigmàtic d’això el trobem amb l’escàndol del cotó orgànic, que no se sotmet a tractaments químics ni s’altera amb altres matèries. El cotó orgànic representa menys de l’1% de la plantació total de cotó al món, però els gegants de la indústria tèxtil asseguren emprar-lo en percentatges que freguen el 100%.

En coherència amb la necessitat d’afrontar l’emergència climàtica, els fons de recuperació que activa la Unió Europea per pal·liar els efectes de la pandèmia centren les seves prioritats en l’economia verda i en nous models productius. Entre molts altres i necessaris objectius, es pretén reconvertir la indústria automobilística, generalitzant l’ús del cotxe elèctric, i es volen potenciar les instal·lacions de producció d’energia neta. Esperem que tot això vagi de debò i no sigui un greenwashing a gran escala per netejar-se la cara i la consciència en què es canviï tot perquè tot segueixi igual.c

Ara tot és verd, ecològic, sostenible, bio i orgànic; o almenys això és el que ens expliquen

poco a poco el ansia constructora, con el beneplácito de los políticos de la ciudad, está construyendo un muro de edificios que cada día más tapa la visión del mar desde este maravilloso barrio.

Espero que no tengamos que pagar también para ver el mar en el futuro...

Enrique Pombo Rodríguez

LLIBERT TEIXIDÓ