Durar en la precarietat

La tenacitat de Pedro Sánchez és un actiu que pocs presidents han exhibit amb tanta desimboltura. Té el front permanentment obert de la seva fragilitat parlamentària, però actua com qui governa amb la comoditat d’una majoria folgada. La victòria de Díaz Ayuso el 4 de maig a Madrid el va fer aterrar en la realitat de la precarietat dels seus 120 escons. No ha canviat de rumb sinó d’estratègia. Intenta arribar al final del mandat amb la pandèmia controlada i amb unes perspectives econòmiques favorables.

El canvi de Govern no va tocar els acords de la coalició, però sí que va moure els alfils socialistes amb la fredor de qui canvia d’aliats per assolir el seu objectiu, que és el de durar. El projecte és vèncer a les enquestes i guanyar com sigui el PP.

El viatge amb empresaris als Estats Units sense haver conversat serenament amb el president Joe Biden, i sense passar per Washington, és d’una audàcia considerable.

Però les dificultats no les tindrà en la política exterior i menys encara en una UE que necessita

Els socis de Sánchez tensaran les relacions amb el Govern, però no volen abandonar-lo

estabilitat després del Brexit i els governs de Polònia i Hongria que posen tots els pals a la roda.

Serà en el front interior on haurà de quadrar l’aritmètica parlamentària. El nou Executiu es va salvar pels pèls dimecres, amb l’ajuda d’ERC, per aprovar les millores que afecten els funcionaris. El litigi català no es va resoldre, potser només es va atenuar, amb la concessió dels indults. Però ha disminuït la tensió, que es troba ara més entre els socis del Govern català que amb l’Executiu de Pedro Sánchez.

Atesa l’actitud de confrontació de PP i Vox davant qualsevol iniciativa del Govern central, l’únic camí que li queda és transitar per pactes amb els partits perifèrics, que li exigiran més del que pot donar. Però com que cap dels seus aliats circumstancials no s’atrevirà a precipitar el final de la legislatura, la fragilitat de Pedro Sánchez es converteix en la seva gran fortalesa temporal.

Són molts els governs europeus que pengen de fils molt fins, tant de la dreta extrema com de l’esquerra radical. Però les urnes arriben inexorablement. El 4 de maig els madrilenys van votar més en contra dels aliats de Sánchez que a favor de Díaz Ayuso. El president ha de jugar al pòquer cada dia.c

cre-a impresiones de catalunya sl

rotomadrid, sl. marina bcn distribucions sl