La Vanguardia (Català-1ª edició)
Néixer amb un pes baix provoca canvis al cor que es mantenen d’adult
Un estudi liderat pel Servei de Medicina Maternofetal BCNatal (hospital Clínic i hospital Sant Joan de Déu) i el grup Medicina Fetal i Perinatal de l’Idibaps ha demostrat que les persones que han nascut amb un pes baix presenten diferències en l’estructura i la funció del cor. Aquests canvis poden comportar que aquest col·lectiu tingui més problemes cardiovasculars en l’edat adulta, amb fins a tres vegades més probabilitats de tenir un infart de miocardi.
Estudis portats a terme als anys noranta ja havien demostrat que les persones nascudes amb un pes baix tenien el triple de probabilitats de morir per un problema cardiovascular als 60 anys. Però no se sabia per què passava. Ara aquests investigadors n’han trobat la causa. “Dins de l’úter, als nens que acaben naixent amb un pes baix ja els vèiem canvis morfològics al cor. Aquest fet ens va fer pensar que potser això explicava que quan fossin poguessin tenir més risc de patir problemes cardiovasculars. Però era una hipòtesi”, explica a La Vanguardia Fàtima Crispi, metgessa especialista de BCNatal i coordinadora científica del grup d’investigació de Medicina Fetal i Perinatal de l’Idibaps. El cor presentava una mida diferent: “Era més gran”. A aquests nens que van analitzar dins de l’úter matern els van fer un seguiment, i els van tornar a veure als 5 anys. Els canvis detectats persistien. Set anys després, ja amb 12 anys, continuaven presents. “La nostra idea era continuar, i ho farem, amb el seguiment d’aquests adolescents (ara tenen entre 15 i 16 anys), però no podíem esperar més”. Van decidir guanyar temps i estudiar adults de 40 anys, però no tenien ecografies que s’haguessin fet feia quatre dècades. En canvi, van revisar els llibres de la sala de parts de l’hospital Sant Joan de Déu de fa entre 20 i 40 anys. A partir de la data de naixement i del cognom de la mare van aconseguir contactar amb algunes de les persones que han format part de l’estudi. Al final hi van participar 158 adults: 81 van néixer amb un pes baix –“Va en funció de les setmanes d’embaràs, però, per tenir una referència, parlaríem de nadons per sota dels 2.500 g”, matisa Crispi– i 77 amb pes normal. Se’ls va fer una ressonància cardíaca i una prova d’esforç. “Vam observar en la ressonància canvis al cor. Són més subtils que els que vèiem als fetus. La part esquerra del cor està bastant ben conservada. En canvi, a la dreta, que és la que bomba la sang als pulmons,
Aquest col·lectiu té fins a tres vegades més probabilitats de tenir un infart de miocardi
és on vam veure més canvis”. Els investigadors també van poder constatar que les persones que presenten aquesta modificació “tenen més dificultat a l’hora de fer exercici, es cansen abans i no tenen tanta capacitat per dur-lo a terme”. Els responsables de l’estudi, publicat a la revista JAMA Cardiology, subratllen la necessitat que aquestes persones, com que són de risc, evitin el que s’anomena la hipòtesi dels dos hits (impactes). El primer hit seria el canvi morfològic del cor; el segon podria ser fumar o tenir obesitat. “Si portes una vida sana (menges bé, fas una mica d’exercici i no fumes), probablement no et passarà mai res. Però, si tens un segon hit, acabaràs tenint probablement la malaltia cardíaca molt abans”. A parer dels investigadors, hi ha dues maneres de fer front a aquesta problemàtica. La primera, intentar evitar el segon hit. I la segona, aconseguir que els nadons no neixin amb pes baix, i per això investiguen per trobar una solució futura.c