L’atracció del buit

Les temptatives suïcides en adolescents han augmentat un 27% des de l’inici de la pandèmia, i en aquests moments a Catalunya ja són la primera causa de mort no natural entre els joves de 16 a 35 anys. Aquest augment es tradueix en més de 600 casos de nois i noies que han tingut alguna temptativa de suïcidi els últims mesos. Juntament amb ells cal afegir-hi l’increment significatiu de les seves consultes a urgències amb autolesions o amb trastorns de la conducta alimentària, sense oblidar les crisis d’ansietat i altres fenòmens de violència social i familiar.

Com hem d’entendre aquest fenomen? Sempre cal ser prudents per interpretar una conducta que admet moltes explicacions i cap. No és segur que el mateix suïcida pugui explicar la decisió i, en qualsevol cas, es tracta d’un passatge a l’acte, una cosa que empeny a desaparèixer. De vegades

Psicoanalista i professor de la Universitat Oberta de Catalunya mostren –en les notes o els missatges en línia– un no voler saber res més del que no poden controlar ni suportar, sigui l’assetjament que pateixen, la pressió que senten de l’entorn o dels mateixos ideals a què s’adhereixen. Això últim ajuda a entendre molts suïcidis de joves asiàtics que no toleren la possibilitat d’un fracàs en els estudis o en la seva vida social.

La pandèmia va fer baixar la taxa de suïcidis i va tranquil·litzar molts joves, refugiats en el confort d’una llar segura lluny de les pressions. Han estat les desescalades –i especialment l’última– les que han precipitat moltes decisions.

La tornada als hàbits (escolars, socials) no ha estat un camí de roses per a tothom: els ha tornat a una realitat que ja els costava i que, ara, els és més insuportable. L’exigència es revela més tirànica, en els estudis, a la feina o en els llaços socials. Les xifres que esmentàvem abans coincideixen amb l’inici del curs que ara s’acaba.

Desbordats per l’angoixa, alguns la combaten amb una hiperactivitat social, i d’altres es llancen al seu propi buit, al no-res que els atreu, empesos pel sentiment de no trobar cap sentit a la vida, fenomen típic durant la pubertat. L’acte final té la virtut d’oposar una certesa ferma davant un dubte o una vacil·lació que es pot infinititzar i que, de vegades, els deixa confinats en els seus embolics mentals una temporada llarga.

Aquesta inquietud, que cadascú tramita com pot, troba una destinació a les xarxes socials, on la cambra d’eco (reps més del mateix que emets) amplifica les idees suïcides i dona el valor, de vegades, de passar a l’acte. La bona notícia és que cada vegada més influencers emeten missatges de suport als seus seguidors, que tenen tota la seva importància, venint d’on venen.

Les temptatives suïcides en adolescents han crescut un 27% amb la pandèmia