La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una oda a la rebel·lia
El cover
Direcció: Secun De La Rosa Intèrprets: Àlex Monner, Marina Salas, Carolina Yuste
Producció: Espanya, 2021. Comèdia dramàtica. Òpera prima del sempre molt actiu actor Secun de la Rosa, normalment secundari de luxe al cinema i amb actuacions en infinitat de sèries televisives. Sense abandonar la devoció per la comèdia, aquí matisada amb alguns caires dramàtics, posar-se a l’altra banda de la càmera (bé, a totes dues bandes, perquè també hi fa una intervenció com a actor) no ha suposat caure en la comicitat superficial ni un col·leccionisme de clixés, rialles i bajanades. La seva pel·lícula sembla tornar-nos al Benidorm turístic recreat en tantes pel·lícules al llarg de la història del cinema espanyol i també plató de l’internacional, que el va convertir gairebé en un Hollywood espanyol.
El protagonista juvenil es diu Dani i s’ha criat gràcies a la dedicació i l’afecte del seu avi (un portentós Juan Diego). És un jove insegur, que arrossega un passat i és ple d’inseguretats. La seva gran passió és la música i les cançons que ell mateix compon però ell mateix no s’atreveix a cantar. Alguna cosa pot canviar quan al camí es troba una noia (la catalana Marina Salas, en el seu primer paper protagonista) dedicada a l’activitat musical, que li permet sobreviure en àmbits en què la música també és un espectacle de carrer. “No et refiïs mai d’un cambrer de Benidorm”, s’afirma en un dels diàlegs d’El cover .Iunaltre de més determinant sobre artistes de cara al públic: “A dalt i sota l’escenari, artistes i públic participen en la mateixa mentida”.
Darrere del personatge, l’actor Juan Diego encara ho veu pitjor, i ha declarat: “Et van destrossant seguint la política de Goebbels i repeteixen la mateixa mentida perquè la gent se l’acabi creient”.
Revelació el 2011 gràcies a la sèrie Polseres vermelles, Àlex Monner (Barcelona, 1995) acumula una intensa trajectòria cinematogràfica i televisiva. Atemoreix haver d’actuar al costat (o a l’ombra) d’un veterà com Juan Diego, però ell només inspira una mica de pànic al principi, ja que és molt accessible i còmplice. Sempre situat molt a l’esquerra en política i combatiu personalment i artísticament, cap personatge no se li resisteix, incloent-hi Franco, la fosca figura del qual va recrear a Dragon Rapide, la pel·lícula rodada el 1986 pel ja desaparegut Jaime Camino. Juan Diego i Àlex Monner transmeten emocions en aquesta òpera prima amb la direcció de l’actor Secun de la Rosa.c
c c
c c