Selecció d’aspirants atot

L’equip espanyol Recorregut per les principals opcions de medalla, tant individuals com col·lectives

De l’esforç del solista a la força del col·lectiu. De l’atletisme al waterpolo, del bàsquet a la vela. Tot seguit, un repàs a algunes de les millors opcions de medalla espanyoles als Jocs de Tòquio exposades per ordre alfabètic. Els representants del COE participen en 29 de les 33 disciplines del programa.

Orlando Ortega (110 m tanques) és un enorme competidor. No arriba en el millor punt de cocció al Japó, però ve disposat a reeditar l’èxit de Rio, on es va penjar la medalla de plata. Per trajectòria i ofici, cal seguir-lo molt de prop. Com Mo Katir, una de les sensacions internacionals de la temporada. Els seus rècords espanyols del 1.500, 3.000 i 5.000 han deixat estupefactes els entesos.

Només el Japó, com a amfitriona, els Estats Units i Austràlia són presents en més esports de conjunt que Espanya, que hi participa amb nou col·lectius entre bàsquet, handbol, hoquei, futbol i waterpolo. La majoria opten a pujar al podi. Seria el quart consecutiu per al bàsquet masculí en el comiat de Pau Gasol. També amb la il·lusió de grans cotes comença l’aventura el bàsquet femení, plata a Rio però en ple procés de renovació. Com a actuals subcampiones mundials les dones de l’handbol també tenen coses a dir i els seus col·legues masculins es presenten aquí amb el bronze de l’últim Europeu. Les opcions són evidents així mateix en el waterpolo. Les dones dirigides per Miki Oca, de llarga trajectòria, són campiones d’Europa vigents, mentre que els deixebles de David Martín han reprès el fil històric de la selecció i van ser subcampions continentals el 2020. El futbol, que es va estrenar ahir amb empat (0-0) contra

Egipte, hi arriba amb bon cartell. Mentrestant, en hoquei Espanya aspira a fer saltar la sorpresa.

Atletisme, amb Ortega i... Katir.

Equips per terra, mar i aire.

Golf, amb el número 1.

Es tracta d’un esport que per la dificultat és un dels més complexos a l’hora que es compleixin els pronòstics, però ningú no pot discutir la fiabilitat actual de Jon Rahm. El de Barrika va a Tòquio encapçalant el rànquing mundial i després d’haver disputat un British molt solvent. Va acabar tercer setmanes després d’aixecar el seu primer gran, l’Open dels Estats Units.

L’halterofilista d’El Bierzo canvia de pes i competirà a la prova de fins a 87 quilos. Un nou desafiament en la que se suposa que serà la seva última cita olímpica. Als 36 anys té a les vitrines el bronze de Rio, la plata de Pequín i l’or de Londres, aquests dos últims metalls concedits anys després per desqualificacions dels rivals.

Al juny un nom va començar a fer forat a Espanya més enllà del seu món, el de Nico Sherazadishvili. Va arribar el seu segon títol mundial, però com que era any olímpic va tenir més repercussió. Clara opció de podi.

Aquest esport debuta en uns Jocs i ja és segur que no serà al programa a París i Los Angeles. Per tant, és una ocasió única per a Sandra Sánchez i Damián Quintero, els dos números 1 del món i aspirants al podi, en especial ella, que domina l’especialitat amb mà de ferro des de l’any 2014.

Bronze a Londres i or a Rio, Maialen Chourraut diu que va a Tòquio sense pressió, amb el palmarès més que ple i amb el roc a la faixa de conèixer el camí de l’èxit.

Halterofília, terreny de Valentín.

Judo, amb el segell de Nico Sherazadishvili.

Karate,

oportunitat

única.

Piragüisme en aigües braves, una altra cita amb Chorraut.

La vela, a rescabalar-se de Rio.

Al Brasil hi va haver un enfonsament de la flota de la delegació espanyola, que tan bons resultats ha donat històricament (és l’esport més premiat amb un total de 19 medalles),

El COE presenta fins a nou equips, una xifra només superada pel Japó, Austràlia i els EUA

La vela, que ha donat sovint grans rèdits a Espanya, té opcions per refer-se del fracàs de Rio

però Tòquio ve com una ocasió de treure’s l’espina. En 49er FX Paula Barceló i Tamara Echegoyen van ser campiones del món el 2020 i també són reines universals Sílvia Mas i Patricia Cantero (470). Mentrestant, en la mateixa modalitat però en homes Jordi Xammar i Nico Rodríguez estan entre els favorits. A la Federació Espanyola no amaguen que el botí pot ser gros a Enoshima, la petita illa japonesa on es desenvoluparà la competició.c

Com si fos un mantra, Eliud Kipchoge (36) repeteix una idea:

–Només pretenc ser una inspiració per al món –diu.

I el planeta se l’escolta, ja que som davant el millor maratonià de tots els temps.

Eliud Kipchoge, the philosopher (el filòsof), és l’únic ésser humà que ha batut la barrera de les dues hores en la marató (el 2019, al projecte Ineos de Viena: 1h59m40s), és el plusmarquista mundial de la distància (oficialment el rècord està en 2h1m39s) i ha guanyat onze de les tretze maratons que ha disputat, incloent-hi l’or als Jocs de Rio 2016. sub 2 hores

1. Eliud Kipchoge L’únic ésser humà pretén tancar la seva trajectòria amb el seu segon or olímpic

2. Simone Biles La dona 10 de la gimnàstica ja acapara quatre títols i en busca cinc més

3. Katie Ledecky Segons els experts som davant la Phelps femenina

Una altra cosa és el que digui segons qui: hi ha qui interpreta que la seva carrera s’esllangueix. Qui diu això es basa en l’última davallada de Kipchoge, sorprenent ensopegada a la marató de Londres de la tardor (només va poder ser vuitè), i al seu discret exercici a l’NN Mission de l’aeroport de Twente, a l’abril (2h4m30s).

La reflexió és agosarada. Ningú no hauria de dubtar de la seva capacitat per reconvertir-se i reinventar-se, una cosa que ha demostrat amb el temps: fa 18 anys sorprenia els consagrats Hicham el-Guerruj i Kenenisa Bekele als 5.000 m dels Mundials de París. Venint del no-res, tot just un atleta de categoria júnior, Kipchoge s’havia carregat les dues icones per apropiar-se de l’or, una fita que descol·locava els experts i li obria una finestra a l’imaginari popular. Avui és llegenda, i per això s’ha oficialitzat el seu ingrés a l’Acadèmia Laureus.c

Abans de buscar el gran Grand Slam al US Open (guanyar els quatre grans en un any), Novak Djokovic té una cita a Tòquio. És evident que va de debò: com plorava a Rio 2016, després de caure en primera ronda contra Juan Martín del Potro.

Tan admirada com qüestionada, l’holandesa Sifan Hassan persegueix el que ningú no ha fet abans: aspira a l’or en els 1.500, els 5.000 i els 10.000 m. No és una fanfarronada, sinó un avís: als Mundials de Doha el 2019 ja havia firmat el doblet 1.500-10.000.

El meravellós escorta, brillant a l’NBA, es multiplica encara més en els compromisos de seleccions. El 2017 liderava Eslovènia cap al títol de l’Eurobàsquet. Tot just tenia 17 anys.

Marta suma sis guardons de la FIFA a la millor futbolista del món, però encara li falta una cosa: un títol olímpic amb la selecció brasilera. Torna a intentar-ho ara, que no és poca cosa: seran els seus cinquens Jocs.

Els experts el consideren el nou Phelps: als Mundials del 2017, Dressel aconseguia set ors, fita que el consagrava com el millor velocista de la piscina.

Novak Djokovic (34).

Sifan Hassan (28).

Luka Doncic (22).

Marta (35).

Caeleb Dressel (24).