La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un lleó excèntric i sense cognom
El perfil El tatuat Memphis no parla del seu pare i llueix collarets de 100.000 €
Poc amant de les excentricitats, el Camp Nou serà sotmès a un nou test amb l’aterratge de Memphis Depay (Moordrecht, 1994), un futbolista de gran talent però amb una vida el guió de la qual donaria per a unes quantes sèries de Netflix. El primer que ha de saber l’aficionat és que cal llegir amb atenció la seva samarreta. Hi diu Memphis i no pas Depay. El seu pare (ghanès) va desaparèixer de la seva vida amb 4 anys i el futbolista no en vol saber res més. La seva mare no va trigar a refer la seva vida amb un veí del poble i el petit Memphis es va traslladar a una casa que compartia amb 10 germanastres que li van fer la vida impossible. Li deien “mico”, li pegaven i fins i tot li estiraven les orelles amb tenalles. “En aquella època vaig aprendre a sobreviure. M’alliberava jugant a futbol”, confessa.
No va ser fàcil encarrilar una infantesa tan desestructurada. El PSV es va fixar ràpidament en el seu potencial però li va haver de posar un life coach (assessor de vida) perquè centrés els esforços en el camp. I va funcionar, perquè malgrat tenir una de les personalitats més extravagants del món del futbol tots els entrenadors han destacat sempre la seva exquisida professionalitat. El seu fitxatge pel United va despertar una expectació enorme, però les seves gestes fora de la gespa, habitual de les revistes del cor amb vestuari no apte per a mileuristes, amb collarets de més de 100.000 euros i amb declaracions citant passatges bíblics, van transcendir més que els seus gols i va acabar al Lió, on ha refet la seva carrera.
Cada matí, quan es mira al mirall, llegeix la paraula exitós que té tatuada al llavi inferior per motivar-se. És el més discret dels seus tatuatges. Un enorme cap de lleó li inunda l’esquena i també va donar nom a la seva autobiografia: Cor de lleó. Va compartir confinament amb un ligre (barreja de lleó i tigressa) i va despertar la ira dels animalistes. Memphis no deixa mai indiferent. Al Barça esperen que, amb el seu futbol, tampoc.c