La Vanguardia (Català-1ª edició)
Com aquell qui res
Reial Madrid L’escàndol dels àudios de Florentino Pérez queda en un anunci de querella però no ha compromès la posició del president davant el madridisme
Deu dies després de l’aparició del primer dels àudios de Florentino Pérez que va revelar El Confidencial, en què el mandatari madridista dedicava gravíssims i grollers insults i desqualificacions a icones del club tan importants com Iker Casillas o Raúl (tots dos ara dins de l’organigrama del Reial Madrid) o a figures tan significatives del passat recent com Vicente del Bosque o Cristiano Ronaldo, no sembla que hagi passat res en el madridisme ni per descomptat al si del club.
El que en gairebé qualsevol altre lloc hauria constituït un escàndol majúscul que hauria obert una crisi de conseqüències imprevisibles (no diguem al FC Barcelona, amb la tendència a rentar els draps bruts fora de casa) a Madrid ha acabat amb una presència del tema en els mitjans força minsa i amb una breu nota del club per informar que Florentino Pérez ha contractat el despatx de l’advocat Gonzalo Rodríguez Murillo per presentar una querella “en defensa de l’honor, la intimitat i la mateixa imatge”, segons la nota del club, tant contra El Confidencial com contra el periodista José Antonio Abellán, el director del programa El Tirador alacadena Cope entre el 2000 i el 2009, se suposa que l’autor material dels enregistraments i la posterior venda a canvi d’una important suma de diners.
El que no hi ha hagut és cap moviment de la massa social per demanar explicacions, cap plataforma de madridistes ofesos reunint firmes per mostrar el rebuig per maneres tan de baixa estofa, ningú exigint a Florentino Pérez que demani perdó en públic o algú que insinuï que presentarà mocions de censura.
De fet, el president ja va ser reelegit enmig de l’última Setmana Santa en una maniobra que va anul·lar a la pràctica qualsevol conat d’oposició, cosa que Florentino
L’entorn de Pérez vol fer creure que els àudios són la revenja per haver liderat la Superlliga
Pérez ja es va encarregar fa anys de laminar formalment modificant amb la seva junta directiva els estatuts del club per endurir notablement els requisits per aspirar a la presidència.
Per a sorpresa general, el que s’observa més aviat als fòrums madridistes i als mitjans digitals afins al club és un moviment exculpatori envers el president: minimitzar la importància de dir de Casillas és “un paio molt curt que no té dos dits de front”; de Raúl, “la gran estafa del Madrid”; de Cristiano, un imbècil i un malalt; de Mourinho (suposadament el seu entrenador preferit), “un anormal”; de Figo (el fitxatge amb què va guanyar la seva primera presidència), “un fill de puta”; de Guti, “un penques i un subnormal”, i de Del Bosque, potser la figura més estimada per a tot el madridisme per la seva bonhomia “la mentida més grossa que he vist en ma vida. Ni ha entrenat en sa vida, ni sap entrenar, ni sap dirigir persones, ni sap de tàctica, ni sap de físic... No sap res, és un gamarús!”.
Als fòrums el que impera és la idea impulsada pel club que la difusió ara d’aquests àudios antics (gravats entre el 2006 i el 2012) és una sibil·lina revenja contra el president per la “valentia” per impulsar el fracassat projecte de la Superlliga europea. Tot es disculpa en nom d’una suposada llibertat d’expressió i la privacitat de les converses. Dels que en surten malparats només s’ha pronunciat Luís Figo i ha estat per dir que Pérez ja s’ha disculpat. L’objectiu sembla que és que la reputació del president blanc no quedi en dubte, una cosa molt pròpia en un club que no s’ha caracteritzat mai per la cultura democràtica.c