La Vanguardia (Català-1ª edició)
El BCE mantindrà tipus baixos fins i tot si la inflació supera el 2%
Lagarde diu que retirar els suports abans d’hora és perjudicial
Per si hi n’havia cap dubte, ahir la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, va confirmar que l’arsenal d’estímuls estarà a disposició del mercat.
Els tipus d’interès quedaran baixos fins que no es compleixin les metes, és a dir una taxa d’inflació del 2%, però en sentit lax i no com a dogma, obviant l’anterior i clàssica referència “propera però per sota”.
La institució fins i tot assumeix que els preus poden créixer de forma temporal per sobre d’aquest nivell, però que, d’alguna manera... això ja no importa. De fet, fa temps que la inflació voreja fronteres que antigament s’haguessin considerat gairebé infranquejables. En l’actualitat, la inflació en la zona euro està en l’1,9%, després del registre del 2% de maig.
L’increment dels costos energètics i les matèries primeres, a més de la congestió en les cadenes productives (l’exemple és la falta de semiconductors) són darrere de la pujada, però
Lagarde insisteix que és provisional i no és motiu de preocupació, perquè no es detecten, per exemple, tensions en els salaris. El creixement ara mateix és el que compta i si cal continuar donant-hi suport amb la política monetària, doncs es fa.
Així, el consell de govern del BCE espera que les taxes d’interès clau del BCE es mantinguin en els seus nivells actuals o més baixos “fins que observi que la inflació se situa en el 2% bastant abans del final del seu horitzó de projecció i de forma duradora en la resta de l’esmentat horitzó”. Traducció: fins que els preus no superin aquesta cota de manera sostinguda, i no puntual, no hi haurà novetats.
Lagarde va donar a entendre que no farà com Jean Claude Trichet. Encara que no hi va haver al·lusió directa al banquer francès, la presidenta va dir textualment que “cap de nosaltres no vol retirar els ajuts de forma prematura”. El motiu: si es fes una cosa semblant, “això aniria en detriment de la recuperació econòmica”.
Quan era president, Trichet –rígid seguidor dels mandats literals sobre l’estabilitat dels preus–, va apujar tipus al juliol el 2008, a dos mesos del crac de Lehman Brothers, i l’abril del 2011, sota els atacs especulatius sobre el deute sobirà europeu.
Lagarde va admetre no obstant això que no hi va haver unanimitat sobre com calibrar la nova estratègia, però sí un cert consens sobre el fons i el canvi de criteri decidit per l’entitat. “Hi ha una falta de consens sobre com avançar en el nou objectiu d’inflació. Dit això, creiem que això implica una política acomodatícia durant més temps, el que és positiu per als mercats i per als emergents”, va dir Esty Dwek, cap d’estratègia de mercat global a Natixis IM Solutions.
“Això de Lagarde i el BCE amb la inflació és preocupant”, objecta Jaume Puig, director general de Gaesco. “Estem observant comportaments a nivell microeconòmic molt inflacionistes, tant pel que fa a la translació als preus de venda com dels preus de les matèries primeres que les empreses estan efectuant massivament i a més s’endeuten més en lloc de tornar crèdits, la qual cosa és summament inflacionista. El risc més alt és que els bancs centrals en general, i el BCE en particular, actuïn tard en el control de la inflació”.
Més riscos? La presidenta del BCE va assegurar diverses vegades que “la recuperació està en marxa”, però que la variant delta suposa una incògnita, especialment per a sectors com el turisme, en plena temporada estival a Europa.c
La preocupació més gran és sobre l’impacte de la variant delta, que pot castigar sectors com el turisme