L’índex DESI situa Catalunya en la cinquena posició de la UE en matèria de digitalització

Catalunya es manté en la cinquena posició en matèria de digitalització a la Unió Europea, només per darrere de Finlàndia, Suècia, Dinamarca i els Països Baixos, segons l’índex DESI, elaborat per la Generalitat, Ctecno i OrkestraInstitut Basc de Competitivitat de la Universitat de

Deusto. L’informe té en compte les dades del 2019, les últimes disponibles, i destaca els avenços en connectivitat, capital humà i digitalització de l’administració pública. Per contra, Catalunya treu pitjor nota en l’àmbit de la digitalització de petites i mitjanes empreses. / B. Gispert

haver de fer les coses ni simètriques ni boniques. El rellevant és que no es pot provar.

Però no negarà que la simetria és bonica. Però no podem sotmetre-la a escrutini. En canvi, els físics teòrics i de partícules encavalquem sobre un gran rang fins les observacions de la radiació de fons i, combinant teoria i altres elements, arribem fins al primer segon de l’univers.

De forma mesurable, experimental?

Per descomptat, però arriba un punt que falten instruments per mesurar més enllà.

I si els perfeccionem?

No tindríem prou energia a la Terra. Sabem que l’univers té 13.770 milions d’anys. Més enllà tot és opac i només hi ha teories no demostrables.

Hi va haver expansió i contracció?

La idea era que fins aquest moment inicial hi hauria una expansió i si no hi hagués prou massa, aquesta expansió seguiria sempre. Si n’hi hagués prou, l’univers es contrauria.

I es va detectar que hi havia prou massa? N’hi havia la justa per tancar un univers pla entre la matèria fosca i l’energia fosca i donar a aquesta expansió caràcter infinit i accelerat.

Per què es conclou que l’edat de l’univers és de 13.770 milions d’anys?

És el mesurat a través de la constant de Hubble, i la mesura d’aquesta expansió accelerada de l’univers es corregeix a l’última època.

Ara expliqui al nostre parvulet què va passar després d’aquest minut zero.

Després de la radiació intensa de l’inici de l’univers, aquest es va transformar en partícules elementals i, eventualment, en protons, i, eventualment, en àtoms; i per reaccions químiques aquests àtoms formen la natura gràcies a l’energia d’una estrella, d’un sol del qual estem a distància adequada.

Adequada per a què?

Per tenir una radiació centrada en el groc, que és la que genera més enllaços químics. I com que els enllaços químics han de ser en tot l’univers iguals, això dona lloc a la vida.

Així que pot haver-n’hi en altres planetes? Els elements són els mateixos en tot l’univers; la física és la mateixa; la química és la mateixa; però la biologia no té per què ser la mateixa: pot trobar altres camins perquè hi hagi vida d’algun tipus.

Caldria redefinir així què és vida? Busquem exoplanetes en sols semblants al nostre, però les estrelles amb més energia i radiacions trenquen els enllaços químics, i es dificulta l’aparició de vida. I en estrelles de poca radiació faltaria fotosíntesi.

Llavors ens oblidem dels E.T.?

Les maneres en què la bioquímica pot fer sorgir la vida poden ser molt variades i les formes que adopti, insospitades.