Que triomfin els Jocs!

L’esport d’elit és bàsicament un gran negoci que mou milers de milions. És un fet constatable, que pot ser criticat per molts i lloat per alguns altres que valoren la riquesa –llocs de treball inclosos– que genera. Però és evident que una cosa són els valors i l’ètica de l’esport i una altra, ben diferent, és el pur interès mercantilista. La celebració dels Jocs Olímpics de Tòquio, que es van inaugurar ahir en una cerimònia lògicament austera per culpa del coronavirus, suposa el triomf de la conveniència econòmica per sobre de qualsevol altra consideració.

Si el Govern japonès pogués escollir entre fer-los o no, segurament es deixaria portar per donar suport a aquesta majoria de ciutadans nipons que estan radicalment en contra per por que es disparin els casos de covid al país. Però no és lliure de fer-ho perquè la cancel·lació dels Jocs tindria uns efectes econòmics devastadors per a l’organització. No hi ha cap altra alternativa que celebrar-los malgrat el desgast que li pot portar al Govern del primer ministre Yoshihide Suga.

Els esportistes, al contrari, amb o sense públic, desitgen competir i que el seu nom aparegui en la història de l’olimpisme. No els importa arriscar-hi la salut perquè l’objectiu de participar als Jocs culmina tota una trajectòria. És normal. Com dèiem ahir al nostre editorial, the show must go on, encara que sigui amb les grades buides i els atletes vivint en una bombolla artificial per evitar els contactes.

I si el coronavirus no causa més baixes entre la família olímpica, una vegada ja han començat les competicions, totes les polèmiques i els dubtes quedaran enrere perquè arriba l’hora del gran espectacle esportiu. Com ha fet aquest diari al llarg de la seva història, La Vanguardia no deixarà d’estar en primera línia per informar els seus lectors sobre els aspectes esportius i també sobre el que passa en un Tòquio amenaçat pel virus. Juan Bautista Martínez acudirà als seus sisens Jocs al costat de Sergio Heredia, que viurà els seus cinquens. A partir d’ara toca deixar-se portar per la màgia de l’esport i els seus protagonistes. Tant de bo la covid no es carregui l’espectacle.