La Vanguardia (Català-1ª edició)
Batalla a la dreta francesa per escollir l’aspirant al palau de l’Elisi
La presidenta de la regió parisenca, Valérie Pécresse, anuncia que és candidata
No falten ambicions –potser massa– entre els líders de la dreta francesa. La presidenta de la regió parisenca (Illa de França), Valérie Pécresse, ha llançat oficialment la candidatura a l’Elisi per a les eleccions d’abril del 2022. Competeix, de moment, amb el president de la regió del nord Alts de França, Xavier Bertrand. És molt probable que en les properes setmanes creixi la llista d’aspirants conservadors.
Pécresse, de 54 anys, va ser reelegida al capdavant de la seva regió fa menys d’un mes, en teoria per a un mandat de sis anys. El mateix va passar amb Bertrand, encara que en el seu cas ja va avisar els seus votants que, si era revalidat al càrrec, intentaria lluitar per la presidència de la República. Pécresse va ser ambigua.
Naturalment les regions franceses, amb competències molt limitades, no satisfan la fam de polítics molt àvids de poder. Aquests sí que les utilitzen com a trampolí. Les regions, a més, estan dissenyades de tal manera que, en molts casos, agrupen territoris heterogenis i sense una personalitat històrica coherent. El que realment atreu és l’Elisi, el veritable poder. Segons la Constitució del 1958, que va dissenyar el general De Gaulle i continua vigent, el preLa sident francès gaudeix d’unes atribucions gairebé insòlites en una democràcia, molt més àmplies que als Estats Units, on l’inquilí de la Casa Blanca està molt lligat de mans pel Congrés.
Pécresse té una dilatada experiència política com a diputada i ministra en dues carteres diferents (Educació Superior i Pressupost) durant la presidència de Nicolas Sarkozy. Ser al capdavant de l’Illa de França ha enriquit el seu currículum. La regió, principal motor econòmic del país, té més de 12 milions d’habitants. És un microcosmos de tot França, amb les seves potencialitats i els seus problemes. Inclou àrees rurals amb agricultura, zones industrials, de serveis i d’alta tecnologia, així com àrees urbanes amb alta densitat d’immigració i tensions socials, i el gran monstre de la capital.
L’anunci de Pécresse va ser molt estudiat i planificat. Va concedir primer una entrevista al diari Le Figaro ,elgranmitjà conservador, que la va publicar en la seva edició digital, i hores després va respondre, durant tres minuts, a preguntes del presentador del telenotícies vespertí de TF1, el més vist.
“Soc candidata a la presidència de la República per restaurar l’orgull francès –va dir Pécresse. Ja no aguanto més que es parli i no s’actuï. Hem de trencar amb deu anys de males decisions i, al capdavall, l’afebliment del país”.
flamant candidata va posar molt d’èmfasi en la seguretat ciutadana i el control de la immigració. Va prometre donar més mitjans a la justícia per defensar les víctimes i accelerar els judicis. Pel que fa a la immigració, el seu llenguatge va ser dur. Va considerar que durant la presidència de Macron s’ha estat massa tou amb l’acollida i amb la interpretació del dret d’asil. Aquesta retòrica prova de contrarestar els missatges de la ultradreta de Marine Le Pen, amb la qual els conservadors tradicionals competeixen.
Encara no es veu clar com s’organitzaran les primàries entre els conservadors i qui hi participarà. Bertrand es nega a acceptar aquesta tria. Pécresse vol que siguin els votants els qui decideixin, en unes primàries.
Macron seria el gran beneficiat, de cara a la reelecció, de la pugna entre els seus rivals del centredreta
Tant Bertrand com Pécresse es van donar de baixa d’Els Republicans (LR), el principal partit polític conservador, hereu del principal corrent gaullista, però això no sembla que sigui un inconvenient. Les primàries no entusiasmen la direcció d’LR perquè poden dividir i crispar. Si es fan, hauran de ser conjuntes, per a tot l’àmbit del centredreta.
El mateix Emmanuel Macron apel·la, sense dir-ho, al votant de centredreta. Els seus dos primers ministres –Édouard Philippe i Jean Castex– provenien d’LR. Si es prolonga molt la batalla entre Bertrand, Pécresse i altres candidats potencials com Michel Barnier, el negociador europeu del Brexit, això beneficiarà Macron. Si hi hagués finalment més d’un candidat conservador a la primera volta de les presidencials, seria gairebé impossible que arribés al segon torn. Llavors l’escenari més probable seria una repetició del duel del 2017 entre Macron i Le Pen. El president tindria avantatge. Però als francesos, segons els sondejos, no els agrada gens veure’s atrapats en el mateix dilema. El resultat podria ser una desmobilització massiva, amb una enorme abstenció, i un desenllaç distorsionat i nociu per al sistema democràtic.c