La Vanguardia (Català-1ª edició)
Johnson vol amnistiar els soldats pels crims comesos a Irlanda del Nord
Les famílies de les víctimes d’‘assassinats d’Estat’ exigeixen que es faci justícia
La meitat de les mil dues-centes morts durant els anys de plom de l’Ulster que continuen sent investigades per la policia de la província són atribuïdes a membres de les forces de seguretat de l’Estat i paramilitars lleialistes, però ara el Govern de Boris Johnson vol girar full, amnistiar tots els responsables, tancar els casos i obrir un procés de “veritat i reconciliació” a l’estil de la Sud-àfrica de Mandela.
Els familiars de les víctimes dels assassinats d’Estat i els partits nacionalistes i no sectaris s’hi neguen rotundament i han anunciat que lluitaran amb totes les forces per impedir que Londres se’n surti, i portar l’afer, si cal, als tribunals europeus de drets humans. “És un pla maquiavèl·lic i inhumà que privaria molta gent de l’únic que li queda, que es faci justícia”, afirma Mary Lou McDonald, la presidenta del Sinn Féin.
Fa temps que l’exèrcit britànic pressiona amb força el premier Johnson perquè concedeixi l’amnistia, amb l’argument de què els presumptes responsables de les morts de cinc-cents soldats durant els troubles gaudeixen a la pràctica d’immunitat com a conseqüència dels acords del Divendres Sant, però no així els militars, policies, soldats i integrants dels serveis d’intel·ligència a qui se’ls atribueixen delictes de sang.
Molts d’ells han estat portats als tribunals en casos civils ateses les dificultats d’obtenir veredictes penals de culpabilitat dau el temps transcorregut.
Segons el Ministeri de Defensa britànic, els assassins de 516 soldats no han estat trobats mai o castigats, i els casos s’han abandonat, mentre que els militars tenen damunt els caps l’espasa de Dàmocles de possibles acusacions per episodis com el diumenge sagnant del 1972 a Derry, on l’exèrcit britànic va matar 13 civils, o les deu morts de Ballymurphy (un barri de Belfast) el 1971, matança en què les víctimes –entre elles un sacerdot catòlic– han estat declarades “totalment innocents” per una investigació recent, en contra de la teoria oficial que es tractava de terroristes armats.
De les 3.720 morts comptabilitzades durant el conflicte de l’Ulster, un 90% han estat atribuïts a paramilitars dels dos bàndols, i el restant 10% són crims d’Estat perpetrats per soldats o policies, encara que en molts casos els militants unionistes van actuar amb la col·laboració i el suport dels agents governamentals, com l’execució de l’advocat republicà Pat Finucane.
Fa poques setmanes dos soldats van ser declarats innocents
La idea de Downing Street és un procés de reconciliació entre víctimes i acusats com a Sud-àfrica
per un tecnicisme de l’assassinat de Joe McCann, un comandant de l’IRA, però el judici va causar profunda irritació en l’exèrcit i va impulsar Johnson a proposar el seu pla per a una amnistia que s’aplicaria a tots els sospitosos, tant militars com exterroristes.
El primer ministre proposa que, en comptes de tribunals, hi hagi un procés oral a l’estil sudafricà en el qual víctimes i acusats intentin reconciliar-se.
En virtut dels acords de pau d’Irlanda del Nord, els civils només poden ser castigats a un màxim de dos anys de presó per crims comesos durant els troubles que siguin jutjats a posteriori. Els soldats es queixen que per a ells no existeix aquest límit, quan moltes de les atrocitats que van ser víctimes, com l’assassinat de 18 d’ells a Warrenpoint el 1979, continuen impunes.c