La Vanguardia (Català-1ª edició)
Xi Jinping, primer president xinès que visita el Tibet en tres dècades
Seguretat, infraestructures, desenvolupament econòmic i protecció mediambiental. Aquests van ser els eixos de la inesperada visita del president de la Xina, Xi Jinping, a la conflictiva regió autònoma del Tibet, la primera que ha fet un cap d’Estat xinès des de fa 31 anys. Encara que el mandatari va aterrar a la regió dimecres, els mitjans estatals no van informar fins ahir de la seva presència en terres tibetanes atès el delicat de la situació a la zona.
La visita va començar a Nyingchi, localitat fronterera amb l’Índia, amb la qual Pequín manté un conflicte fronterer agreujat els últims temps. Allà va inspeccionar les tasques de preservació ecològica a la conca del riu Yarlung Zangbo o el projecte de ferrocarril per unir el Tibet amb la província veïna de Sichuan. Més tard, es va traslladar a Lhasa en la primera línia de tren electrificada de la regió. A la capital regional, es va deixar veure al monestir de Drepung i el palau de Potala, conegut per ser la casa tradicional dels Dalai-lama.
El viatge es va produir amb motiu de la celebració del 70è aniversari del que Pequín anomena l’“alliberament pacífic del Tibet”. L’esdeveniment en qüestió va tenir lloc després que les tropes comunistes de Mao Zedong entressin a la regió i es firmés l’“Acord de 17 punts”, pel qual la zona va passar a formar part oficialment de la República Popular de la Xina el 23 de maig de l’any 1951. Tot i això, el Dalailama, que viu exiliat a l’Índia i és considerat per Pequín un perillós separatista, assegura que es va veure obligat a firmar aquest document.
Des de les protestes antixineses del 2008, Pequín va apostar per la mà dura contra activistes o monjos díscols alhora que dedicava inversions multimilionàries amb què millorar la vida de la població i atreure el turisme, un llibret aplicat més tard a la també conflictiva província de Xinjiang. Xi, que ja va visitar la zona el 2011 en qualitat de vicepresident, és el primer president en actiu que hi va des que Jiang Zeming va fer el mateix el 1990.c