La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un Nobel de la Pau en guerra
Quan Ahmed Abiy amb prou feines tenia set anys, la seva mare li va explicar que no era un nen normal, era un elegit. La dona se li va atansar a l’orella i li va xiuxiuejar que havia tingut un somni: “Un dia, fill meu, seràs el rei d’Etiòpia”. Aquella profecia va marcar la determinació d’aquell jove noi de família nombrosa i mestissa: Abiy és el tretzè fill de la quarta dona, cristiana i d’ètnia amhara, del seu pare, un musulmà oromo. Ambiciós i segur, Abiy va llaurar el seu propi camí fins i tot des de la fe i va abraçar el cristianisme pentecostal, una teologia que veu l’èxit material com un premi de Déu.
Primer ministre d’Etiòpia des del 2018, va ser guardonat amb el Nobel de la Pau un any després per les seves reformes i per haver firmat la pau amb la veïna Eritrea. La setmana passada va certificar cinc anys més al comandament després de guanyar les eleccions amb majoria aclaparadora. Els seus crítics assenyalen les ombres en el camí: des que va recollir el guardó a Oslo, ha detingut opositors i periodistes, ha estat incapaç d’apagar el descontentament en diverses regions del país i ha declarat una guerra despietada contra els tigrinyes, als quals titlla de “hienes” o “males herbes”, amb més de dos milions de desplaçats, assassinats de civils, centenars de violacions a dones i més de 400.000 persones en situació de fam. Encara que a finals del mes passat Abiy va anunciar un alto el foc, la guerra continua.
Malgrat que hi ha pocs casos al món d’una pèrdua de prestigi tan pronunciada en tan poc temps –i fins i tot el seu principal aliat, els Estats Units, se n’han desmarcat els últims mesos–, la personalitat d’Abiy el manté a la superfície. “Té una visió messiànica de la vida –explica l’analista sud-africà Martin Plaut–, considera que té una missió que només ell pot dur a terme i això el converteix en un líder poderós però impredictible. Va fer canvis remarcables a l’inici del seu mandat, però ha portat el país a dies foscos”.
Estudiant brillant, Abiy va lluitar d’adolescent al costat dels tigrinyes per enderrocar al govern prosoviètic del Derg i va estudiar un màster sobre lideratge a Londres. Quan els tigrinyes es van alçar amb el poder el 1991, es va guanyar aviat la seva confiança i va entrar a treballar en el servei d’intel·ligència. El seu temps amb la minoria en el poder (els tigrinyes representen el 7% dels 117 milions d’etíops), li va servir per aprendre dels que van controlar amb mà de ferro durant 27 anys el govern, l’exèrcit i l’economia.
L’oportunitat li va arribar el 2018. Després de mesos de protestes sagnants de les dues ètnies majoritàries, els oromo i els amhara, el govern va veure en Abiy l’aliat perfecte. Pel periodista etíop Ahmed Hassen, l’intent de l’elit tigrinya de convertir Abiy en titella va ser un pas en fals. “Els tigrinyes van cometre una terrible equivocació. Pensaven que si posaven un oromo com Abiy, que sempre havia estat dels seus, apaivagaria les protestes i continuarien controlant-ho tot, però aviat van veure que no seria així”.
Va guanyar les eleccions, però creix el descontentament i els que abans l’aplaudien ara li giren l’esquena