AHMED ABIY

El primer ministre etíop, guardonat el 2019 per haver firmat la pau amb Eritrea, ha declarat una guerra despietada als tigrinyes

Els seus primers mesos al poder, Abiy va sorprendre el món. Va alliberar milers de presos polítics, va aixecar les restriccions als mitjans independents, va permetre el retorn d’opositors a l’exili i va nomenar una dona presidenta, a més d’un govern amb paritat de gènere, un fet inaudit al país; va destituir governants i militars investigats per corrupció i va firmar la pau amb Eritrea.

Aquest últim gest es va llegir entre els tigrinyes, enemics enverinats dels eritreus, com una traïció. La tensió va acabar en fallida: a finals del 2020, Abiy va declarar la guerra als líders del Front d’AlliberamentdePobleTigrinya, que s’havien replegat al nord.

Malgrat que les crítiques creixen dins i fora d’Etiòpia, la figura d’Abiy desperta també simpaties. L’analista polític i consultor Denberu Mekonnen rebutja que sigui un dictador i el defineix com un polític “carismàtic i de tarannà conciliador”, a més d’“un home de mentalitat oberta, que ha modernitzat el país la manera de fer política i amb una gran visió per impulsar l’economia del país”.

El cert és que les veus que defensen Abiy són cada vegada menys nombroses i tant la comunitat internacional com les organitzacions humanitàries que abans l’aplaudien ara li han girat l’esquena.

En rebre el Nobel, Abiy va pronunciar un discurs emocionat sobre reconciliació i el canvi que la violència causa en els éssers humans. Probablement no pensava que les seves paraules es tornarien en contra seu. “La guerra –va dir– crea homes amargats, despietats i salvatges”.c