Salvar la Catalunya rural

La repoblació dels municipis rurals de Catalunya s’ha de contemplar amb un objectiu més ambiciós que el de tornar-los la vida i treure’ls de l’abandonament progressiu en què han entrat. S’ha de contemplar els habitants del món rural com a agents fonamentals per a la cura del territori, per a la repoblació forestal i per al foment de l’agricultura i ramaderia ecològica i de proximitat. Aquesta funció és clau per a la lluita contra el canvi climàtic, per a la conservació dels boscos com a embornals de CO2 i per al retorn a una alimentació més sana i sostenible. La importància social d’aquesta tasca és tan important per al país que exigiria que fos subvencionada pels pressupostos públics, la qual cosa permetria la creació de llocs de treball que, al seu torn, facilitarien la repoblació dels pobles ja abandonats o en fase d’abandonament.

El foment del turisme rural i la instal·lació cada vegada més necessària de generadors d’energia sostenible són altres activitats que poden ajudar el món rural. La connexió amb fibra òptica de banda ampla dels municipis rurals és una de les mesures que són fonamentals perquè la població s’hi assenti, sobretot els professionals digitals després de l’auge que té el teletreball arran de la pandèmia.

Paradoxalment, malgrat això, el principal problema perquè la gent que vulgui tornar al món rural pugui fer-ho és la falta d’habitatge en condicions, ja que la majoria de cases són molt velles, estan abandonades o simplement en risc d’ensorrament. El problema de fons és que la llei d’Urbanisme de Catalunya impedeix les transformacions d’aquests pobles perquè està pensada únicament per als grans municipis i per la seva rigidesa impedeix de fer moltes de les obres que serien necessàries. La Generalitat, malgrat això, ha posat en marxa un pla pilot per rehabilitar habitatges buits i en estat precari a vint localitats de menys de 500 habitants o de 3.000 en el cas que tinguin un mínim de deu nuclis disseminats. En funció del resultat el pla s’ampliarà a més municipis.

L’urgent, no obstant això, és que el Govern posi en marxa com més aviat millor una agenda rural, en línia amb l’agenda rural europea, per concretar i coordinar el conjunt d’actuacions necessàries per al desenvolupament dels territoris afectats per la despoblació, que fonamentalment agrupen dos-cents municipis de les comarques interiors i de muntanya de Lleida i Tarragona. Hi ha un grup d’institucions i experts que han rebut l’encàrrec de desenvolupar aquesta agenda rural per complir la petició que en aquest sentit va fer a la Generalitat el Parlament de Catalunya ja fa tres anys.

Però, entre els municipis afectats pel problema de la despoblació, hi ha una profunda decepció per l’abandonament que pateixen de les administracions públiques i per la falta de resposta. Aquesta és l’opinió, almenys, del grup de treball que s’ha creat a Lleida, sota el nom d’Eines de Repoblament Rural (ERR), amb l’objectiu d’oferir –des del món rural que es despobla– solucions senzilles i vàlides a les administracions superiors amb les quals puguin lluitar contra la despoblació. Han establert un ampli conjunt de mesures, que haurien de ser ateses per la Generalitat, i que suposarien un gran pas per començar a solucionar el problema des d’un marc de més autonomia municipal.

Lluitar contra la despoblació i l’envelliment dels petits pobles de Catalunya, molts d’ells en risc clar de desaparèixer, ha de formar part, a més, de la transformació ecològica que ha d’afrontar el país i del seu reequilibri territorial. La gran lliçó de les propostes del grup de treball ERR és que amb petites accions es pot fer molt. Falta impulsar una agenda rural amb veritable voluntat política.c

Més de dos-cents municipis es troben en risc de despoblació i abandonament