Felip VI i la ciutat ximpleta

En un lateral i de mida ridícula, el retrat del cap de l’Estat ha tornat a la sala de plens de Barcelona “per imperatiu legal” –i ni més ni menys que del Tribunal Suprem–, al qual només li falta haver de perdre el temps amb gestos, posturejos i ximpleries d’organismes públics insubmisos que al ciutadà, en canvi, no n’hi passen ni una.

La llei al respecte és clara, molt clara, però l’Ajuntament de Barcelona havia de mostrar perfil antisistema, una miqueta rebel perquè el món m’ha fet així. Ens governen, ai, persones incòmodes amb el vestit de feina, les costures del qual exigeixen complir les normes i donar exemple.

El postureig s’està carregant el bon govern de Barcelona i Catalunya a força de tapar errors majúsculs –un decenni de retallades sanitàries!– amb desafiaments menors, d’insignificança còsmica. Suposo que així dormen descansats els que recorren a les bestieses

Barcelona reposa un retrat del cap de l’Estat: quin privilegi poder ser tan rebels!

–una darrere l’altra– per dissimular la seva ineficàcia.

Soc pare d’un jove a qui li van caure 600 euros de multa per anar a la una del migdia passejant per un passeig marítim de Barcelona buit sense mascareta i lluny del trajecte lògic al seu lloc de feina. El vaig convèncer de pagar aviat –més o menys 350 euros– i acatar. Quan ara un tribunal invalida aquestes multes, perdona els deutors, però avisa que no tornarà un euro als complidors, em sento estafat.

Mentre un paga, l’Ajuntament que et multa es permet el caprici de donar la tabarra a la justícia per acabar, naturalment, reposant el retrat del cap de l’Estat. Són dirigents que es creuen activistes, desdoblament que permet saltarse les obligacions i quedar-se tan ample.

Jo no soc un barceloní activista ni ganes. Em limito a viure, pagar els meus impostos, passar en verd i transitar per una ciutat que un dia va ser olímpica i avui fa pena per deixada, lletja i absurda. Això sí, despengem un retrat i demostrem puresa (i obstinació pròpia dels ases: agradi o no, la llei exigeix el retrat i ja n’hi ha prou de perdre el temps amb minúcies).

Quin estiu que ens estan donant a molts barcelonins i catalans els nostres activistes de saló...c