La Vanguardia (Català-1ª edició)
Dades de la sismologia de Mart revelen un nucli líquid i metàl·lic
La missió InSight de la NASA ha permès conèixer l’interior del planeta vermell
Gràcies a les dades sísmiques de Mart obtingudes per la missió InSight de la NASA, l’equip que hi ha darrere del projecte ha pogut confirmar que el centre del planeta està fos. Les conclusions es publiquen aquesta setmana en tres articles de la revista Science en què es revela l’estructura interna de Mart.
Abans que InSight aterrés a Mart el 2018, els rovers i els orbitadors que estudiaven el planeta vermell s’havien concentrat a la superfície. Però des que la nau espacial es va situar a la regió Elysium Planitia, el seu sismòmetre ultrasensible de banda ampla SIS (seismic experiment for interior structure) ha permès als investigadors endinsarse a les entranyes del planeta.
L’interior d’un planeta conté pistes importants sobre el seu origen i la seva evolució dinàmica. Estudiar-lo pot revelar com un astre ha crescut i s’ha anat diferenciant en les capes o quin és l’origen de l’activitat tectònica i volcànica.
L’objectiu d’InSight passava per examinar l’estructura, la composició del planeta i el seu estat tèrmic. Una primera fita va ser revelar que a Mart també hi havia terratrèmols. Ara l’estudi dels senyals d’onze d’aquests sismes marcians confirma un nucli líquid al planeta amb un radi d’entre 1.770 i 1.890 quilòmetres, segons detalla el primer dels informes publicats. El primer autor és Simon Stähler,
de l’ETH de Zuric (Suïssa).
Tenint en compte la mida i la densitat inferida del nucli, l’equip d’investigadors suggereix la necessària presència d’elements lleugers com sofre, oxigen o hidrogen dissolts a la majoritària massa de ferro i níquel.
L’estudi i l’anàlisi de les dades sísmiques també han permès determinar el gruix i l’estructura de l’escorça de Mart. En això se centra el segon estudi publicat a Science, la primera autora del qual és la investigadora de la Universitat de Colònia (Alemanya) Brigitte Knapmeyer-Endrun.
Analitzant el comportament de les ones dels terratrèmols i activitat sísmica ambiental, els investigadors han pogut identificar diferents discontinuïtats que presenta aquesta capa sota del lloc d’aterratge de la sonda InSight.
L’escorça presenta en aquest punt almenys dos estrats o discontinuïtats: el primer, a uns deu quilòmetres de profunditat i, a sota, un altre d’uns 20 quilòmetres on se suposa que hi ha la base de l’escorça. A més a més, hi
L’estudi dels senyals d’onze terratrèmols confirma un nucli líquid amb un radi d’uns 1.830 quilòmetres
podria haver una tercera capa, menys definida, d’entre 27 i 49 quilòmetres, però per a aquesta les dades no resulten concloents. L’espessor mitjana de l’escorça marciana podria ser d’entre 24 i els 72 quilòmetres.
Els models basats en dades preses per satèl·lits en òrbita i anàlisi de la seva superfície apuntaven, en canvi, que el radi del nucli era d’entre 1.400 i 2.000 quilòmetres i que l’escorça tenia un gruix per sobre dels 100 quilòmetres, segons algunes estimacions.
El tercer dels articles, el primer autor dels quals és Amir Khan, també de l’ETH de Zuric, va analitzar les ones de vuit sismes marcians per revelar l’estructura a uns 800 quilòmetres de profunditat de la capa de Mart. Els seus descobriments suggereixen una gruixuda litosfera, capa sòlida i més externa, d’uns 500 quilòmetres sota la superfície.
Aquests resultats són per a la NASA només el començament. Ara l’equip de la missió disposa de dades sòlides per refinar els seus models sobre Mart i la seva formació, i el SIS registra nous terratrèmols cada dia. Els científics tenen l’esperança de detectar un sisme amb una intensitat superior a 4 a l’escala de Ritcher, cosa que facilitaria l’extracció d’informació sobre el planeta.c