La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els municipis rurals es planten per frenar l’alarmant despoblació
Un grup d’alcaldes prepara un decàleg de mesures perquè els pobles puguin sobreviure
“Som a l’uci. Suposem que el pas següent ja serà la intubació. I d’allà a la defunció. Estem en una situació d’alerta, d’extenuació i de mesures quirúrgiques. A mitjà termini els nostres pobles es buidaran, moriran. Es moren”. Així s’expressen dos alcaldes de la demarcació de Lleida, Jaume Gilabert, de Montgai –expresident de la Diputació de Lleida–, i Omar Noumri, de Castelló de Farfanya, dos municipis de la Noguera, amb un cens de 650 i 539 habitants, respectivament, dos casos representatius del territori que es buida, que s’abandona, que es despobla.
Tots dos formen part del primer nucli d’un grup de treball que s’ha anat component durant aquest juliol i que s’anomena a si mateix Eines de Repoblament Rural (ERR). Amb un objectiu: oferir des del món rural que es despobla solucions senzilles i vàlides a les administracions superiors per lluitar contra la despoblació. El diagnòstic sobre la gravetat de la situació es basa en l’estudi Nous índex de relleu generacional al món rural, d’Ignasi Aldomà i Josep R. Mòdol, de la Universitat de Lleida (UdL).
Segons aquest estudi, 200 municipis de Catalunya, 89 dels 231 de la demarcació de Lleida, estan en situació crítica de despoblació. Entre els 200 municipis amb pitjor dinàmica, 163 tenen menys de 500 habitants, 32 entre 500 i 1.000 i cinc entre 1.000 i 2.000. La majoria són municipis petits amb una estructura envellida de població i una activitat econòmica escassa i poc diversificada, sovint amb un desenvolupament industrial nul i un nivell de serveis clarament insuficient. L’activitat agrària, principal
Salvallà del Comtat
Cava
Riu de Cerdanya Josa i Tuixén
Bellprat
Entre 500 i 1.000 habit
Entre 1.000 i 2.000 habitants
De men 500 ha nts ocupador laboral, s’ha mecanitzat. “Hi ha clarament dues Catalunyes, la urbana i la rural, i, mentre que la urbana continua creixent, la rural continua en regressió. El país no es reequilibra, al contrari, es fa més desequilibrat”, explica Ignasi Aldomà.
Els autors de l’estudi conclouen que cal passar a l’acció amb mesures contundents per evitar
Aliats. Són els alcaldes que fins ara integren el grup de treball que dissenya mesures concretes i efectives
Eines de Repoblament Rural proposa actuacions concretes a les administracions superiors
“Amb la tendència i les dades actuals aguantarem com a molt uns trenta anys, no més”
la despoblació de la Catalunya rural i que la renovació generacional ve, sobretot, d’immigració jove d’origen estranger que “es comporta en funció de les necessitats del mercat de treball i informacions de reclam”. “En aquests municipis per l’estructura demogràfica actual només es podria revertir la situació amb contingents de població migrada jove”, afirma Josep R. Mòdol.
Les localitats en risc es concentren, majoritàriament, a les comarques del Pirineu i el Prepirineu com el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, el Solsonès, l’Alt Urgell, la Noguera o el Berguedà. Pel que fa a la franja entre Lleida i el Camp de Tarragona, els municipis més afectats són a les Garrigues, la Conca de Barberà i el Priorat. De les Terres de l’Ebre destaquen la Terra Alta i la Ribera d’Ebre.
“L’estudi de la UdL ens va confirmar la nostra decepció profunda amb les administracions i la seva falta de resposta”, afirma Jaume Gilabert. “El mapa de color vermell, el despoblament, i la franja verda de la costa, superpoblació, ve a dir que els nostres municipis poden resistir uns trenta anys, sent