La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els manters refreden més la relació amb Colau
L’alcaldessa visita el local que el Consistori els facilita i li retreuen muntar “un acte de publicitat mediocre”
Els manters toquen el crostó a Ada Colau. Qui ho havia de dir fa pocs anys... Uns dies enrere l’entitat probablement més combativa en defensa d’aquests venedors ambulants sense permís li va dedicar un fil de Twitter molt dolorós. Malgrat que les relacions entre l’alcaldessa i aquest col·lectiu ja van quedar malmeses després que la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra desmantellessin el gran mercat del passeig Joan de Borbó, fins i tot venien ganes de mirar cap a una altra banda llegint el fil... De fet, la tolerància de l’alcaldessa amb el top manta va ser durant el mandat anterior una de les espines que més la van desgastar políticament.
I Colau es va acostar aquesta setmana a uns quants locals que l’Ajuntament va facilitar a diferents emprenedors per posar en marxa negocis que no siguin els de sempre i fer la competència al monocultiu turístic. Parlem de la renascuda llibreria Sant Jordi, del nou museu de la cultura gitana del carrer de la Cera, d’una suposada botiga de moda promoguda per manters de la ciutat... Sense premsa ni anuncis pel mig. I l’alcaldessa es va fer unes quantes fotos i les va penjar al seu compte d’Instagram (fa mesos que no tecleja res al virulent Twitter).
La resposta dels manters no es va fer esperar. A través del compte Sindicat Manter BCN i del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, van acusar l’Ajuntament i, per tant, Colau d’haver tardat fins a dos anys a facilitar-los un local en realitat gens econòmic, molt mal ubicat i en tan males condicions que només el poden fer servir com a magatzem, i també la van acusar de conxorxar-se amb els més poderosos perquè abandonessin el local que tenien ocupat al Raval. “Ens van trucar per dir-nos que venia un tècnic, però no se’ns va dir mai que vindria l’alcaldessa, i molt menys que vindria a fer-se fotos. Trobem molt lleig per part seva aquest acte de publicitat tan mediocre”.
Un dels inconvenients d’assumir responsabilitats institucionals és que al final algunes posicions es revelen molt difícils de defensar. Llavors aflora la decepció.c
explica Maximiliano Zigart, copropietari del local amb Stefano Gall, que s’ha encarregat del disseny i autor dels simpàtics llums penjants.
La proposta gastronòmica la defineixen amb humor ells mateixos com “un italià amb menjar fet per una àvia que està una mica boja”, i amb un cert toc americà. “A més de pastes casolanes, cotolettas i pizzes fem hamburgueses, perquè als Estats Units no hi ha ni un restaurant italià que no en serveixi”, assegura. A la carta tampoc no hi falta el poke (de salmó, tonyi