La Vanguardia (Català-1ª edició)
El paradís somiat de l’àvia Catalina
Óscar Manresa ha posat tota la carn (i el peix) a la graella al seu nou restaurant, situat en una finca espectacular de 24.000 metres quadrats a Gavà, a quatre passes de la platja
Fa broma Óscar Manresa amb la seva sornegueria habitual, mentre passeja per ensenyar alguns dels racons més bonics de l’enorme finca (24.000 m2) que gestiona, després d’haver-ne obtingut la concessió per 15 anys. Al mig d’aquesta pineda, a quatre passes del mar, ha començat amb èxit el seu nou restaurant.
El Catalina (Calafell, 21, a Gavà) abans havia estat Les Marines, una casa que va arribar a lluir una estrella d’allò més fugaç i que va anar decaient quan el cuiner Pepe Tejedor va emmalaltir i va deixar d’estar-hi al capdavant.
Fa broma sobre l’embolic en què s’ha aventurat; el dineral
El turbot, juntament amb altres peixos i plats de carn a la graella, són protagonistes
que costa mantenir el jardí cuidat, com és de car comprar tanta bombeta per tenir una il·luminació impecable o el que li demanen per un tendal sobre una de les zones, independent del restaurant, que dedicarà a banquets. O quan pel camí es creua un conill, que sembla attrezzo en una finca de pel·lícula, tocant a la platja.
I davant la pregunta de què diria la seva mare, la Catalina, si veiés el que tenim al davant, deixa anar la resposta sense pensar-s’ho: “Diria que qui t’ha vist i qui et veu. Jo que he estat un peça, que vaig arribar a tocar la guitarra amb Loquillo... la meva mare al·lucinaria”. I a ella, murciana humil i pencaire com ningú, “tot i que a la cuina qui tenia més bona mà era el meu pare”, Manresa li ha volgut retre homenatge amb el nou projecte, situat molt a prop del seu exitós Kauay. S’ha abocat al continent i al contingut: interiorisme d’Etrella Salietti (un toc colonial, i tota la pinta que funcionarà bé a l’hivern, amb un menjador ampli i un parell de reservats, i a la cuina amb el fitxatge d’Andrés Conde, amb els galons que llueixen tots els que un dia van ser caps de cuina del Tickets.
Però l’estrella és la graella, per a carns i peixos. I amb un somriure d’orella a orella Manresa acosta a la taula un turbot impecable que, assegura, “salvant les distàncies, vol ser el més semblant als que prepara el gran Aitor Arregui a l’Elkano de Getaria”. És molt bo. L’han precedit el gaspatxo de xili de Jalapa, fort fort de vinagre, les encertades navalles a la meunière, els musclos al Tío Pepe i l’amanida de cranc.
Unes postres sense estar-se de res, una macedònia preparada al moment i servida en una copa familiar, o el pastís de formatge. Dirigeix el restaurant Nicole Manresa, que destapa un Magnum (al seu pare li agrada que al Catalina tot sigui en gran), de Sara Pérez i René Barbier: un deliciós Dido del 2018 amb què celebrar un capvespre entre els pins amb la brisa del mar. Manresa no és aliè a aquesta crisi que afecta la restauració i que té les dimensions de pandèmia. Però sap que cal tirar endavant. I, mentre hi hagi salut, anar a totes.c
- El tomàquet de Menorca, ventresca i piparra amb amaniment d’olives i el salmorejo amb ametlla fregida. -LaVIC( very important croqueta) de pernil ibèric i el pa de fogassa amb tomàquet de penjar.
- L’ensaladilla i els ous trencats amb pop o amb pernil ibèric.
-Els musclos al vapor o amb llet de coco i llima keffir.