Beneïts bastards

El torero Manuel Díaz, el Cordobés, comparteix sobrenom amb Manuel Benítez ,elseupare biològic, tal com va quedar reconegut en una sentència recent que va demostrar, com deia el primer des de feia dècades, que el segon havia deixat la seva mare embarassada. La sentència judicial li ha servit de poc més enllà de demostrar que la seva mare, que quan treballava de criada va tenir una relació amb el Cordobés gran, deia la veritat. Manuel Díaz ha desistit de mantenir una relació amb el seu pare, atès que aquest ho continua negant.

No ha estat el cas de Carlos Baute, que després d’anys de litigi ha acceptat que és pare, i haver d’exercir com a tal, de José Daniel Arellán, fruit d’una relació adolescent del cantant veneçolà. Tampoc no ha aconseguit el seu propòsit Javier Santos, a qui tomben totes les sentències en què es reconeix que Julio Iglesias és el seu pare. La maquinària legal del cantant és implacable, li sobren diners i supèrbia. Tots aquests casos tenen en comú haver-se gestat al despatx de l’advocat sevillà Fernando Osuna, especialitzat a reconèixer fills nascuts principalment de pares rics o famosos i mares a qui van deixar a l’estacada amb el fruit del seu ventre per mantenir.

Osuna ha guanyat alguns plets i n’ha perdut molts, però s’ha forjat una bona fama i, gràcies a la seva especialitat, algunes noies de servei han vist, al cap dels anys, com els descendents legítims del senyoret s’han hagut d’empassar un germà, i el que els fastigueja més: han hagut de repartir l’herència. Encara que només sigui per rescabalar el patiment de tantes noies a qui no només van deixar embarassades, la majoria gràcies al dret de cuixa, sinó que, a sobre, les van repudiar i els van posar la lletra escarlata de pecadores.

La reialesa i els seus matrimonis de conveniència és un pou sense fons dels que al seu dia es van anomenar fills bastards, fills de relacions paral·leles, sense tenir en compte els que arribarien a néixer de relacions sexuals d’una nit d’uns prínceps i reis tan testosterònics. Aquí tindríem el nostre Joan d’Àustria, fruit dels amors de Carles V amb la burgesa alemanya Bàrbara Blomberg, que va acabar sent el millor aliat del seu germanastre Felip II. Segles més tard, Albert de Mònaco no va tenir més remei que admetre que, quan era solter, havia tingut dos fills, Jasmine Grace i Alexander, a qui va mantenir en secret i que ara estan reconeguts però exclosos fins i tot de la cada vegada més vulgar festa de la Rosa.

L’última estrella al firmament dels fills reconeguts és Delfina de Bèlgica, nascuda el 1968 de la relació extramatrimonial d’Albert de Bèlgica amb la baronessa Sybilla de Selys Longchamps. L’anterior monarca belga va trigar anys a reconèixer la seva paternitat i ho va fer obligat pels tribunals, però al final l’ha integrada a la família amb l’aquiescència de la seva dona Paola i el seu fill Felip, l’actual rei dels belgues.

Els fills no reconeguts de personatges famosos han aconseguit recuperar la dignitat

LA FAMÍLIA I UNA MÉS