La Vanguardia (Català-1ª edició)
Amistades Peligrosas segella la pau trenta anys després
Cristina del Valle i Alberto Comesaña signen ‘Alto el fuego’
La història del pop en espanyol dona per a una llista extensa de cantants i formacions rellevants, entre els quals no poden faltar Amistades Peligrosas. El 1989, Cristina del Valle (Oviedo, 1960) i Alberto Comesaña (Vigo, 1960) van transformar la seva relació personal en un duet artístic que es va acabar devorant a si mateix i va provocar una ruptura, l’any 1998, després de la qual cadascun va seguir el seu camí per separat. Tres dècades després de la seva creació, els cantants han segellat la pau amb Alto el fuego, el títol de la seva nova cançó, per celebrar el 30è aniversari pels escenaris d’Espanya i Llatinoamèrica.
El retrobament ha estat possible gràcies a un petit parany perquè coincidissin i passés el que molts desitjaven: que acostessin posicions per tornar com a grup. “Tenim un llegat comú que es diu Amistades Peligrosas, un llegat musical, d’una posada en escena, d’una manera d’entendre i d’interpretar la música... Això ens uneix”, assegura Comesaña, que admet que la pressió dels fans perquè passés ha estat constant al llarg d’aquests anys.
I és que si hi ha una cosa que diferencia Amistades Peligrosas és, precisament, la posada en escena i les lletres de les cançons. El grup va posar sobre la taula qüestions tan espinoses com l’avortament, l’eutanàsia o la immigració, cosa que en algun cas va provocar alguna incomoditat als despatxos. “Va passar amb Africanos en Madrid, al principi. Pel que ens explica l’autor, el tema l’havia fet per a Ana Belén, però ella es va negar a cantar-la perquè l’africà en aquella època, a començaments dels noranta, era el traficant de cavall de la Gran Via. Recordo que aleshores hi va haver controvèrsia a EMI”, explica el de Vigo. “La companyia no veia clar que la llancéssim. Però nosaltres ho vam tenir claríssim i va ser un impacte. La cançó es va convertir en un himne”, afegeix Del Valle, orgullosa de com va calar de profund aquest tema.
A les lletres cal sumar-hi les actuacions, en què el duet jugava amb la sensualitat fins al límit del permès aprofitant la seva química com a parella sentimental per encendre la metxa de la provocació en escena. “Nosaltres sempre hem tractat els temes amb elegància i no hem passat mai el límit del que és groller o del políticament incorrecte”, comenten alhora que reflexionen que “el més fort que es va dir va ser “et ficaré mà”, en al·lusió a Estoy por ti , la cançó amb què van debutar.
Agosarats com pocs, Amistades
Peligrosas també van ser pioners pel que fa a la defensa del feminisme i a denunciar la discriminació de gènere. “Des del minut zero ho teníem molt clar, això. Tractàvem la sexualitat com dos éssers iguals, fins i tot ens vam atrevir a reinventar la Bíblia i a dir que Déu va fer l’home i la dona iguals”, recorda Del Valle sobre el tema Génesis, inclòs al disc La última tentación. Per ella, activista incansable, la música s’entén com un instrument per remoure consciències i aconseguir un canvi social: “Que de sobte una nena que és en una casa d’acollida i que és víctima d’abusos, quan parlo amb ella i li dic que jo també en vaig ser, et digui: ‘Encara que sigui víctima de violència i sigui aquí, alguna vegada jo també podré ser artista?’. Això per a mi canvia el món”.
Amistades Peligrosas torna sense estar-se de res, amb actuacions per tot Espanya aquest estiu, l’edició d’un disc de grans èxits a finals d’any i una gira a l’altra banda de l’Atlàntic, on hi continua havent incondicionals àvids de tornarlos a veure en directe. Sobre els concerts, avancen que “hi són tots els èxits i hi incloem Alto el fuego com a tema inèdit. I per descomptat que sí, mantenim la química en l’aspecte més sensual i sexual”.
Aquesta bomba musical arriba en una era postpandèmica en què l’oportunitat de reviure temps feliços per mitjà de la música és una necessitat, independentment de l’edat que tinguem.c
“Per descomptat que sí, mantenim la química en l’aspecte més sensual i sexual”, explica el duo