La Vanguardia (Català-1ª edició)
Seixanta anys de cursa a l’univers
Quan Wally Funk tenia 1 any, els seus pares la van portar a un aeroport a Nou Mèxic, a prop d’on vivien. Malgrat l’edat, la nena va quedar completament fascinada pels avions, tant que es va acostar a un Douglas DC-3, un dels primers avions de passatgers, i va intentar girar la femella del volant. La seva mare, que va advertir aquell ímpetu i aquella curiositat innata, va dir: “La Wally volarà”.
Més de vuitanta anys després, dimarts, 20 de juliol del 2021, Wally Funk es va embarcar en el primer vol comercial de la companyia Blue Origin i va travessar l’atmosfera per endinsar-se a l’espai i convertir-se en la persona més gran que ha estat a l’univers. “Hi vull tornar, ràpid!”, va dir la pilot quan, després de l’aterratge, va baixar de la nau New Shepard. Aquesta setmana ha fet realitat els deu minuts de viatge espacial pels quals ha lluitat tota la vida.
Des que era petita, Funk es va interessar per la mecànica. Als 7 anys va començar a construir models d’avions i vaixells amb fusta de balsa. Als 9 va fer la primera classe de vol. El 1960 es va graduar a la Universitat Estatal d’Oklahoma, i poc després es va convertir en la primera instructora de vol d’una base militar dels Estats Units.
El seu contacte amb el món espacial va arribar el 1961, quan es va unir com a voluntària al programa Woman in Space, que pretenia ser el primer a entrenar dones perquè es convertissin en astronautes. El projecte, creat amb fons privats, el va liderar William Randolph Lovelace II, el metge aeroespacial i president del Comitè Especial Assessor sobre Ciències de la Vida de la NASA, convençut que les dones tenien avantatges competitius davant els homes, tant físicament com psicològica.
Van seleccionar 25 dones, 19 es van inscriure al programa i només 13 van superar les proves. La més gran tenia 41 anys i vuit fills; la més jove era Wally Funk, de 21. L’entrenament va constar de dues fases en què van haver de superar més de cent proves, entre les quals un escenari de privació sensorial, empassar-se un metre de mànega de goma per a una prova d’estómac o beure’s mig litre d’aigua radioactiva. Funk va batre el rècord absolut d’estar flotant a l’aigua en un tanc d’aïllament durant 10 hores i 35 minuts.
Malgrat que les Mercury 13 (anomenades així pels mitjans amb referència al Mercury 7) van passar totes les proves, algunes fins i tot amb més bona nota que els seus companys, quan la NASA i l’armada dels EUA van descobrir el programa el van cancel·lar immediatament, encegats per l’obstinat masclisme de la cursa espacial. Així, a les dones se’ls va negar la possibilitat d’anar a l’univers fins ben entrats els anys setanta, quan la NASA va acceptar que es comencessin a reclutar dones per a vols espacials el 1978, després d’una gran pressió social que criticava la falta d’igualtat
Funk ha acumulat unes 19.600 hores de vol i ha ensenyat més de 3.000 estudiants a volar