La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Japó, ancestral i futurista
La cultura nipona fascina Occident per la barreja de contrastos
El 15 d’agost del 2005, el company Xavi Ayén començava així la primera entrevista a un autor japonès que es traduïa a casa nostra: “Mu-ra-ka-mi. Quatre síl·labes per retenir, que condensen l’univers del que potser és l’escriptor japonès més important de l’actualitat”. Avui tornem al Japó perquè, tot i que sempre és un pol d’atracció, els Jocs Olímpics l’han posat al centre del món. L’hipnòtic Murakami, com el definia Ayén a l’entrevista sobre Tòquio blues, és, amb aquest títol o amb qualsevol altra novel·la o recull de contes, una bona porta d’entrada al país més modern i més tradicional alhora, on conviuen la tecnologia punta i els costums més ancestrals.
Perquè els llibres també serveixen per viatjar i conèixer món i, sobretot, altres maneres de fer i de viure. Coincideixen a les llibreries dos títols que s’acosten al país del Sol Ixent d’una manera gens convencional. No són guies de viatge, no són tractats sobre el país i la seva gent, no són assajos antropològics, però sí que tenen una mica de tot això.
El periodista Xavier Moret (Barcelona, 1952), especialitzat en literatura de viatges, publica Històries del Japó (Pòrtic/Península): “El Japó m’atrau. La primera vegada em va enlluernar, i per això hi he anat set vegades en vint anys. He mirat de dormir en monestirs i en hotels càpsula, cosa que no recomano perquè és com un nínxol i és una experiència claustrofòbica. He visitat el circuit típic, però també altres llocs curiosos, fora de les ciutats més conegudes”.
Moret parla de personatges com Saigo Takamori, l’últim samurai: “Em serveix per fer aquest joc entre tradició i modernitat, que és la base del meu llibre”. Pel que fa a la literatura, opina que “aquesta mentalitat de món demana un esforç per als que el visiten, tot i que el manga i l’anime s’han imposat com a cultura japonesa més actual”.
L’autor ha escrit sobre molts països, però reconeix que el cas del Japó és diferent: “He volgut entendre aquesta cultura. Les altres m’eren cultures més pròximes, i a aquesta m’hi he intentat aproximar per entendre-la. No només pels llibres o les pel·lícules, també quan a la tardor s’abracen als arbres”.
‘Drive my car’ La pel·lícula del japonès Ryûsuke Hamaguchi, que ha rebut el premi al millor guió i el de
la crítica internacional del Festival de Canes, està basada en un relat de l’escriptor Haruki Murakami
Xavier Moret i Patricia Almarcegui presenten moltes de les cares ocultes del país dels samurais
Recorda que “amb la Segona Guerra Mundial, quan el Japó va entrar en guerra, els nordamericans es van adonar que no en sabien res i s’hi van començar a interessar. El llibre del 1944 El crisantemo y la espada, de Ruth Benedict (Alianza), va ser un èxit als EUA per explicar el Japó als americans. Però encara va ser més èxit quan es va traduir al japonès”.
Sobre els Jocs Olímpics, opina que “es plantegen com una gran oportunitat per explicar al món com són i què són, i també per oblidar el desastre nuclear de Fukushima”. I recorda que els japonesos veneren la natura, però “és el país amb més terratrèmols del món”. “Per ells la feina ho és tot –continua–, i això fa que els costi entrar en la mentalitat occidental. La devoció per l’empresa fa que passi al davant de la família”. I pel que fa al menjar, “no només és una cosa més de la seva cultura, sinó que hi està integrat i busquen la qualitat, fer-lo perfecte”.
A Cuadernos perdidos de Japón (Candaya), Patricia Almarcegui (Saragossa, 1969) reivindica “el dret de les dones de viatjar soles”. Abans ballarina i ara escriptora, Almarcegui afirma: “El Japó és un país ple de contradiccions que és absolutament real; són unes contradiccions tan potents que conviuen entre si, però no són antagòniques.
Coneixem molt malament aquest país, i ho fem a partir dels estereotips”.
Hi ha viatjat dues vegades i confessa que, efectivament, ha perdut un parell de quaderns, però, per sort, en conserva quatre més, més de quatre-centes pàgines manuscrites: “El llibre és un mosaic fet amb extractes dels meus diaris, reflexions passades i presents, coses que he tret d’aquí i d’allà”. El resultat és un llibre suggeridor sobre el país del Sol Ixent.
L’autora està convençuda que el lector hi trobarà moltes sensacions: “El Japó és una sensibilitat, i aquest és un llibre en què constantment els cinc sentits estan en joc. També hi trobarà unes altres cares del Japó, com la pobresa extrema, les desigualtats brutals, l’urbanisme negatiu, com hi viuen les dones, la història de l’entreteniment, que inclou la mercaderia sexual, el masclisme. És un Japó de coses que hi passen però que no ens han mostrat normalment. El lector hi trobarà un mapa mental perquè, si hi va, continuï el seu viatge”. I recomana El libro de la almohada, de Sei Shonagon (Alianza): “Al calaix dels coixins, abans d’anar a dormir, hi posava una reflexió. És un llibre de l’any 1000 i sorprèn el que l’autora hi diu dels homes”.c
Durant set mesos, els arqueòlegs han excavat la fossa de Santa Magdalena, ubicada a prop del que va ser un hospital de guerra republicà, darrere de la primera línia de foc. El so del pic i les pales, els moviments de terra, el vent i el silenci tornen a ressonar a Corbera d’Ebre. / Sara Sans