La Vanguardia (Català-1ª edició)
Veles al vent
El públic de Peralada aplaudeix una gala de totes les danses
La dansa ha estat present a Peralada des del minut zero, quan Rudolf Nureyev es va presentar als 48 anys com a estrella convidada dels Ballets de Montecarlo. D’això en fa 35 anys, tants com edicions acumula el festival que ahir a la nit va demostrar que per a la dansa no escatima esforços. La gala Ballet Under the Stars tenia lloc en una de les nit més caloroses que les cigonyes i cignes al llac del castell han de recordar. Però les condicions meteorològiques no serien un problema per a cap de les cinc parelles que havien de ballar.
Coorganitzat per la ballarina i coreògrafa basca Iratxe Ansa i la directora artística Monica Hamill, la vetllada va tenir sorpreses grates en tots els estils de ball que tenien cita. Començant per la dansa tan física com expressiva que Ansa va oferir a Entangled Echoes, el duo amb música de Philip Glass que va obrir aquella nit sota les estrelles, i en què Ansa, acompanyada del seu company de corregudes creatives, Igor Bacovich, va deixar veure el mètode de treball desenvolupat al llarg d’una carrera com a ballarina del Nederlands Theater d’Amsterdam o l’Òpera de Lió.
També d’ells dos era Camèlia, una estrena absoluta en memòria de la fundadora del certamen, Carmen Mateu –sempre en portava una a la solapa– que per moments semblava recrear la tenacitat de la mecenes en qui va ser la seva tasca per impulsar un art sempre infravalorat. Dauris André i Jorge García Pérez es van encarregar de brindar la peça que Peralada guardarà al record.
Més emocionant encara va ser el solo d’Ansa, que l’any passat va ser premi Nacional de Dansa. Al costat de la interessant veu de caire ibèric de María Berasarte, en directe, va ballar Seda portant el seu cos a la mateixa freqüència que el lament de la cantant.
El ventall de creacions pròpies o alienes que van interpretar notòries ballarines espanyoles com la gran Lucía Lacarra –magnífics 45 anys– va suposar per al públic, en aquest estiu de calor i covid, un exercici d’introspecció i bellesa. Especialment en aquesta impressionant
Lacarra brilla amb llum pròpia en una vetllada de sensibilitats diferents
Fining light , el duo del taiwanès Edwaard Liang en qui, a l’empara de la música de Vivaldi, Lacarra va convertir la seva gràcil figura en la llum d’un llum d’oli duta pel canadenc Matthew Golding amb els ressons delicats de Balanchine. No en va Liang ha estat estrella del New York City
Ballet que el rus va fundar als anys cinquanta.
Entre l’actuació d’Ansa i la de Lacarra, va sortir a l’escenari la convidada especial de la nit, Maria Khoreva, la jove solista del Ballet del Mariinsky que en un emocionant moment final va recollir, de mans d’Isabel Suqué, la presidenta del certamen, la camèlia de ceràmica esmaltada que l’artista Santi Moix ha creat per al Carmen Mateu Young Artist European Award. Amb el seu físic realment estilitzat, va ballar la Variació hongaresa de Raymonda demostrant la cura amb què una intèrpret del Mariinsky ha d’abordar un estil tan particular. Amb Xander Paris va enamorar en el pas de deux de Giselle ien l’etèria Bayadère amb què es va posar final a la notable gala. No sense abans actuar la catalana Ada González, una altra clàssica que ens va descobrir els encants de convertir-se en cigne sota la canícula estival de Peralada.c
tra família amics”. i la dels nostres