Un fenomen

Rigoberta Bandini

Lloc i data: Fòrum (22/VII/2021) És Rigoberta Bandini quan compon i canta i és Paula Ribó quan escriu, actua i dirigeix espectacles. Artista polivalent, la barcelonina va debutar amb The Mamzelles i ara s’ha convertit en una atracció que va omplir l’escenari de les Nits del Fòrum. I això que encara no té ni un àlbum, només singles. Que hagi estat escollida per l’espot estiuenc més popular hi ha influït, i també el vídeo de Canada per a l’emblemàtic Perra, punt àlgid d’un concert amb lluentons, boles de discoteca i nombrós cos de ball.

L’entregat públic es va aixecar d’una revolada des del primer In Spain we call it soledad, i va desencadenar una bogeria balladora que va donar feina als de seguretat perquè les mascaretes continuessin a lloc. L’entusiasme es va propagar a Fiesta, l’enganxós tecnopop de la qual, amb percussió electrònica i sintetitzador, va fer que la tarima on estaven clavades les cadires retrunyís com si fóssim enmig d’un terratrèmol.

Així doncs, es va agrair el respir que va suposar la versió de Qualsevol nit pot sortir el sol, culminada amb un bonic arranjament coral a cappella, la cadència trip-pop intimista de The fuck fuck fuck poem, on parla d’abraçar la seva immaduresa, i Cuando tú nazcas, dedicada al seu fill. També va recordar l’amor per Marisol en la versió de Corazón contento, de Palito Ortega. El seu electropop friqui va culminar molt amunt amb Que Cristo baje i Perra. Una bogeria que es va acabar de desencadenar amb l’exultant A ver qué pasa i Too many drugs, invocant la cúmbia. És un fenomen, però no de fira, ja que la seva música té substància.c