La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les T de Teatre i La Brutal s’incorporen com a nous socis del teatre Poliorama
S’uneixen a Tricicle, Dagoll Dagom i Annexa, que compleixen 25 anys gestionant la sala
Aniversari i moltes novetats en clau de relleu generacional. El teatre Poliorama, l’únic a banda del Liceu que avui funciona a la Rambla després que les dues sales del Club Capitol s’hagin convertit en un supermercat alemany i el gran teatre Principal continuï tancat, arrib als 25 anys sota la gestió de Tricicle, Dagoll Dagom i la productora Anexa. Agrupats en l’empresa 3xTR3S, un nom que, diuen de broma a mitges, “ningú no sap com escriure”. Un quart de segle programant teatre popular de qualitat que celebren incorporant dos nous socis a l’empresa. A gent més jove que, subratllen, també fa teatre i se l’estima: la companyia T de Teatre i la productora La Brutal, que encapçala l’actor i director David Selvas.
“Celebrem els primers 25 de la gestió de 3xTR3S –va assenyalar ahir Paco Mir, de Tricicle–, una aventura que va començar l’any 1996, quan Josep Maria Flotats va deixar la sala, que llavors era la seu del Centre Dramàtic de la Generalitat, per anar a l’emblemàtic Teatre Nacional, a prop dels Encants: suposo que recordeu la broma, un lloc ideal per fer teatre d’antic”. Toni Albaladejo, de la productora Anexa, va afegir que
“llavors la Generalitat va convocar un concurs per traspassar el Poliorama a la gestió privada i la bona trajectòria de 3xTR3S, perquè llavors ja acumulàvem deu anys de gestió del Victòria –que van vendre fa dos anys al Mago Pop–, va ser clau per guanyar-lo”. Des d’aleshores, recorda, han viscut la “disminució d’ajuts, la pujada de l’IVA, crisis diverses i aquesta maleïda pandèmia, però continuem a prova de bombes”.
Anna Rosa Cisquella, de Dagoll Dagom, va recordar que en la primera temporada al Poliorama van programar el que “llavors era una jove promesa, Jordi Galceran, amb Dakota, una comèdia que marcava una línia que volíem tenir de creació del país”. Immediatament van passar per la sala el Pigmalió de Dagoll Dagom, les Criatures de T de Teatre, la Master
class de Núria Espert o la trilogia de Joglars. Aquests 25 anys 394 espectacles i 3.615.878 espectadors. “I coincidint amb l’inici dels nostres segons 25 anys –va remarcar Cisquella–, La Brutal i T de Teatre entren a formar part de 3xTR3S. Són gent de teatre que no veuen la qualitat renyida amb la comercialitat. Són més joves i la seva línia d’opinió i creació enriquirà la gestió. Voler continuar és continuar renovant, buscant noves fórmules”.
Daniel López-Orós, productor de les T de Teatre, va recordar que la seva companyia ha protagonitzat cinc muntatges al Poliorama, entre els quals el gran èxit Delicades, que aquests dies representen justament al teatre Goya.
David Selvas, de La Brutal, va recordar que ells van entrar al teatre de la Rambla amb La importància de ser Frank i que abans de la pandèmia tres de les companyies que ara gestionaran el teatre
–La Brutal, Dagoll Dagom i T de Teatre– ja es van buscar per muntar el musical T’estimo si he begut, basat en textos d’Empar Moliner, i “l’aventura va funcionar”.
Justament T’estimo si he begut, que no es va poder estrenar a causa de la pandèmia, serà l’aposta principal del Poliorama aquest any, d’octubre a gener. Acompanyant-la hi haurà la comèdia musical Forever young, que ja va triomfar fa una dècada a la mateixa sala i a què ara Tricicle, que la dirigeix, farà un lífting. Hi haurà més teatre musical: The opera locos, d’Yllana, en què cinc excèntrics cantants lírics –entre ells Antoni Comas– ofereixen un recital mentre es revelen les passions ocultes d’un d’ells.
A més a més, al setembre hi tindrem Juan Echanove protagonitzant La fiesta del chivo, adaptació de la novel·la de Vargas Llosa. I de la petita sala Flyhard arribarà Ovelles, de Carme Marfà i Yago Alonso, sobre la frustració d’una generació marcada per la crisi. També l’esbojarrada adaptació d’El perro del hortelano, de Lope de Vega, a càrrec de Paco Mir, i a la programació familiar apareixen Les croquetes oblidades, de Clàudia Cedó, que va triomfar a la Beckett parlant de la mort, Bye bye monstre, amb cançons de Dàmaris Gelabert, i Dansa per tutti, de Sol Picó i Edu Pericas.c
“Els nous socis són gent de teatre que no veu la qualitat renyida amb la comercialitat”, assenyala Cisquella
‘La fiesta del chivo’, ‘T’estimo si he begut’ o la tornada de ‘Forever young’, a la nova temporada