La Vanguardia (Català-1ª edició)
Cerimònia del silenci
Tòquio obre les portes amb un espectacle tan elaborat com fantasmagòric
i anticipa una breu pausa per recordar les víctimes de la covid.
Focs artificials tímids i atenuats s’eleven a l’horitzó fosc, però l’espectacle mai no aixeca el vol. Tot és artificial i aparentment clandestí, com aquell assaig que ningú no ha de veure. (Il·lusos, ningú no ho veurà). Ballarins japonesos trepitgen com si fessin claqué i Tòquio, definitivament desconcertat, viu la seva festa davant el televisor. Té tancats els restaurants i els bars. No es brinda amb alcohol. No hi ha abraçades ni petons.
És una metàfora del nostre present. Les xarxes socials s’il·luminen quan algun esportista anuncia que desfilarà, però tot just l’aplaudeixen quatre gats quan compareix a l’escenari. Els atletes porten mascareta –no hi ha manera de reconeixe’ls– i passen de llarg davant els voluntariosos dansarins que els fan el passadís, mirant sense saber gaire bé cap on mirar, ja que allà a dalt no hi ha ningú, ningú no els està mirant.
Els esportistes actuen per a una plataforma digital. Això és Netflix, no pas el teatre, i així serà a partir d’ara en aquests Jocs que ja estan en moviment.
El món de l’esport s’entossudeix a celebrar la seva festa, tot i que ho fa corrent cap endavant, superant traves burocràtiques, recels i suspensions, acovardit, rondinant i també dividit: dividit entre els que beneeixen aquests Jocs i els que
els consideren inoportuns desconsiderats.
Aquesta és una desfilada tan ordenada i continguda com confusa, ja que la seqüència respon a l’alfabet japonès, i per això els andorrans van els tretzens, Sud-àfrica apareix després de Micronèsia i els francesos surten els penúltims.
“Faster, higher, stronger, together”, diu el lema que acomiada els esportistes mentre el planeta Terra, una esfera gegantina de drons, s’eleva sobre Tòquio i Angélique Kidjo, Alejandro Sanz, John Legend i Keith Urban, com en un videoclip gravat en quatre continents, interpreten Imagine.
Algú a Tòquio 1964 s’hauria imaginat que l’edició del 2020 sortiria així?c i