La Vanguardia (Català-1ª edició)
David Martín
Seleccionador espanyol de waterpolo masculí
David Martín (Barcelona, 1977) es mostra trempat i jovial. De seguida diu que sí a la proposta de xerrar uns minuts amb aquest diari i transmet convicció en cada una de les respostes, ja sigui parlant del seu equip, dels rivals, de les seves aficions o del seu passat com a jugador. Va agafar les regnes de la selecció espanyola el 2016 per pilotar una reconstrucció que ha tornat el conjunt espanyol als llocs de privilegi.
És el torneig més igualat que recorda?
Sí, perquè els últims anys Sèrbia sempre havia estat la gran favorita; va ser així a Rio i a Londres. Tot i això, aquest any el ventall s’ha ampliat a sis o set equips.
En aquesta tessitura, on estarà la clau per aspirar al podi? Evidentment els quarts de final sempre ens marquen el camí, pots fer una gran primera fase i no passar de quarts. Som al grup dels balcànics i sempre hi pot haver càlculs. Croàcia, Austràlia, Sèrbia, Kazakhstan, Montenegro...
L’equip va ser subcampió continental l’any passat i el 2018 i subcampió mundial el 2019.
Competeixen molt bé. Amb quin resultat se n’aniria satisfet? Estaria content si continuem sent competitius i si juguem un waterpolo de gran nivell. Després els petits detalls marquen el límit entre la medalla o no.
On són els punts forts d’Espanya?
Som un equip bastant compensat, defensem molt bé en grup i tenim un contraatac fort, juguem un waterpolo molt ràpid, i això molesta molt. Només Itàlia juga així.
Què destacaria de Sèrbia, el seu primer rival demà?
Vam trencar una barrera mental fa tres anys, ens hem acostumat al podi. Aquí hi ha jugadors que no havien ni nascut, quan triomfava aquella generació, i ja no es pensa en això.
Des de Londres 2012 Espanya no és sinònim només d’elit al waterpolo masculí, sinó també en categoria femenina. Si pogués quedar-se amb algun tret de les dones quin en triaria?
La competitivitat. És brutal, fa gairebé 10 anys que lluiten per cada campionat, és un grup que sempre dona la cara.
Què ha donat David Martín a la
Intentava ser un jugador d’equip i transmeto aquesta solidaritat. Era la meva idiosincràsia com a waterpolista. Hi ha una mica de mi en cadascun dels meus jugadors.
D’on li va venir la passió pel waterpolo?
És un tema familiar, per la meva família vaig començar a fer natació i després waterpolo. Vaig assistir com a espectador a la final de Barcelona’92. M’hi vaig enganxar i el waterpolo es va convertir en el meu estil de vida.
Vostè és un gran amant de sortir a córrer. Està permès, a la vila olímpica, o les restriccions ho impedeixen?
Doncs he vist gent fent passejos, però corrent no. Fa molta calor, de manera que si s’escau a veure si puc sortir algun dia de matinada. Ara ja estem gaudint de ple de l’esperit olímpic, amb molt de control, això sí, de la vila a la piscina i tornar, i amb proves de coronavirus cada dia, però no hi ha més remei.
Va néixer a Barcelona, però tinc entès que és madridista. Com es porta, això? Estar en minoria l’ha fet més fort?
Soc del Reial Madrid perquè el meu pare va néixer a Salamanca i es va aficionar al Madrid. Ho portem molt bé, a la selecció hi ha gent del Barça i del Madrid i fem moltes bromes dins una sana rivalitat.c