La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’emperador i Sa Graciosa Majestat
En un de les seqüències culminants de Lost in translation, el protagonista Bob (Bill Murray) xiuxiueja a cau d’orella a la Charlotte (Scarlett Johansson) una cosa que els espectadors no sentim. Aquest dubte, aquest no saber, aquest interrogant és el Japó. El Japó és el país que guarda amb pany i forrellat el més gran misteri del món. A la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Tòquio tot va ser enigma amb una banda sonora que va recordar L’últim emperador de Ryuichi Sakamoto barrejada amb la veu de James Rainbird cantant la tendra Suo Gan a L’imperi del sol de Steven Spielberg. Calma i tristesa.
Estem en un moment de la vida en què les llàgrimes han de venir però per alegria, no per melancolia. Ahir vam anar als Renoir o als Verdi i el que necessitàvem era una dels Cinesa. De la calma a l’aventura. De Tòquio 2021 a Londres 2012. De l’emperador Naruhito a la reina Elisabet, protagonista del millor moment de la història de les cerimònies dels Jocs.
Veient The crown s’entén per què la reina Elisabet II amb 96 anys condueix un Range Rover. Amb gairebé mig segle menys, començo a tenir problemes per triar entre l’intermitent a la dreta o a l’esquerra. A la sèrie de Netflix es mostra el carisma d’aquesta dona que sap de sempre que ha de regnar pel seu poble com una reina i no com una cantant de pop o una model de passarel·la. És autèntica, extraordinària, pulcra i, per descomptat, insuportablement distant. Una distància que va elevar a divina quan va acceptar actuar en un gag de la cerimònia d’inauguració dels Jocs del 2012.
Angela Kelly, dissenyadora i assistent personal de la reina des de fa 30 anys, va escriure un llibre sobre la seva relació amb la monarca, The other side of the coin: the queen, the dresser and the wardrobe, en què revela l’entusiasme de la sobirana quan el cineasta Danny Boyle li va proposar de participar en la seqüència amb l’agent OO7 per a la cerimònia. Kelly escriu que li va costar cinc minuts de convèncer Elisabet II. A la reina la va divertir la possibilitat i li va semblar un honor que James Bond vingués a rescatarla .Va posar una sola condició: tenir alguna frase al clip. Va ser quan, segons Kelly, Elisabet II va elegir un breu “Bona tarda, senyor Bond”, en lloc de “bona tarda, James”. És un clip de 6 minuts. Al minut 1 amb 38 segons es veu com, a dins del seu despatx al palau de Buckingham, la reina està escrivint (tots creiem que és una doble) sense adonar-se que hi ha Bond al darrere. L’agent estossega, la reina es gira i veu 007 (Daniel Craig) i li diu: “Good evening, Mister Bond”. Al vídeo amb l’àudio original de l’estadi, quan Elisabet II es gira i mostra el seu rostre a la càmera, se sent l’explosió de sorpresa a la grada per l’actuació estel·lar de Sa Graciosa majestat. Un moment que va unir la pompositat i la frivolitat, la diversió i la serietat. Allò d’ahir va ser tan calmat i tan trist com cantar la gastada Imagine auns Jocs sense públic, àrids d’alegria. A Només es viu dues vegades és James Bond que ens recorda un encertat proverbi japonès: “En un arbre pelat no hi nien els ocells”, que significaria que va ser una cerimònia com un nigiri sense soja.c
Ningú no ha igualat la reina Elisabet II com a protagonista del millor moment d’una cerimònia
Sempre havia pensat en una Tòquio en versió ‘Blade Runner’, fumejant, amb cables al cel
restaurants tanquen a les 20 h.
A les 20 h, els cronistes estem tancats al centre de premsa, muntant frases mentre contemplem els olímpics, tipus que no mengen pizza.
–Som-hi! –diu Juan Bautista Martínez (sempre serà Johan per a mi).
I correm cap a la llum, dues ombres en la nit de Tòquio, tan absorts i tan afamats que travessem en vermell.
–Compte! –crido, ja que se’ns tira a sobre un cotxe elèctric (silenciós com la mort) que ve per la dreta, com venen els cotxes a Londres i a Sydney.
Ens parem i el conductor japonès frena i ens mira però no ens insulta, ja que els japonesos parlen fluixet, són asèptics i no s’enfaden pas.
Amb el cor esglaiat de l’ensurt, devoro la pizza a l’habitació de l’hotel. Són les tres de la nit i a la tele fan softbol. Me l’empasso perquè aquests són els Jocs i continuo amb jet-lag.c