Vendaval de l’habitatge

el 39,9% a tipus fix, segons les estadístiques de l’INE, malgrat que la banca defensa que la major part de les seves hipoteques són a tipus fix.

Per a Julio Rodríguez, expert immobiliari i vocal del consell superior d’estadística de l’INE, “els tipus d’interès molt baixos i les poques restriccions de la banca han contribuït que el mercat es reactivi rapidament”.

Segons l’opinió de Rodríguez, la pandèmia ha portat diverses tendències al mercat immobiliari. D’una banda, apunta, “que la gent busqui habitatges més amplis, amb jardí o terrassa i més habitacions per tenir un lloc on teletreballar”. I de l’altra, que mentre la demanda d’habitatge per a lloguer va baixar per la caiguda d’ocupació, la venda d’habitatges de segona mà i d’inversió va resistir bé”, apunta.

Fernández explica que el perfil de la persona que lloga i compra habitatge de reposició és molt diferent. En el primer cas, diu, és gent jove que canvia de ciutat per la seva primera feina i necessita un habitatge en règim de lloguer. D’aquí que, en incrementar-se l’atur l’any passat a causa de la pandèmia es va paralitzar. Al contrari, el comprador d’habitatge de segona mà “busca canviar el seu pis per un xalet o adossat, encara que sigui en una zona més allunyada del centre de la ciutat perquè no necessita cada dia acudir al seu lloc de treball”. Una altra cosa serà, diu, “quan les empreses no permetin teletreballar i tothom hagi d’anar a l’oficina. Llavors, potser es percep de nou un canvi de tendència al mercat immobiliari”, assegura.

Per a Rafael Pampillón, catedràtic de la Universitat CEU San Pablo de Madrid, hi ha diversos fenòmens socials que expliquen que el mercat immobiliari i en conseqüència també l’hipotecari es reactivin. “L’any passat amb prou feines hi va haver casaments i les parelles no compraven habitatges; els ERTO van generar incertesa i els possibles compradors es van resistir una mica fins a tornar als seus llocs de treball o percebre com la situació laboral s’aclaria”, apunta. D’altra banda, diu, “el mercat de segona mà es reactiva: cada vegada es veuen en el centre de les ciutats, almenys en el cas de Madrid, més cartells de pisos que es venen. I és que molta gent de més de 70 anys ha mort amb la pandèmia i els seus hereus volen desfer-se de la casa”. A aquests efectes socials, apunta Pampillón, “cal sumar que l’economia es reactiva i altres indicadors, com el de béns manufacturers, que demostra que cal equipar i moblar aquests habitatges nous”.

Per comunitats autònomes, Andalusia va ser on més hipoteques es van constituir (6.746), seguida de Catalunya (6.177) i la Comunitat de Madrid (5.625), que perd la segona plaça. Malgrat haver-hi grans diferències entre comunitats autònomes, totes registren creixements respecte a l’any passat, tret de les Canàries, que es contreu un 11%. Les diferències són molt grans: Andalusia (40%), Aragó (29,9%), Catalunya (43,35%) o Balears (1,3%) i Madrid (14,4%). O els extrems de Múrcia (133%) o Extremadura (150%).c

perspectives de l’economia, malgrat la por de la cinquena onada

El mercat d’habitatge de segona mà es va mantenir en la pandèmia al buscar cases més àmplies

XAVIER CERVERA