La Vanguardia (Català-1ª edició)
La inversió pública en sanitat es va reduir a la meitat abans de la covid
L’IVIE avisa que la menor dotació va agreujar els problemes de congestió hospitalària
Durant els anys previs a la pandèmia la inversió pública en sanitat a Espanya es va reduir a la meitat, segons els càlculs de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE). En concret, entre l’any 2011 i el 2018 (últim amb dades disponibles), la inversió del sector de la sanitat pública a Espanya va caure un 50,7%. Això significa que com a conseqüència de les depreciacions i el desgast pel pas del temps, en aquell període el valor dels actius de la sanitat pública (edificis, maquinària o tecnologia) es va reduir en un 10,2%. Si tenen menys valor la seva utilitat és inferior.
“Els ajustos prolongats en la inversió pública han reduït, entre altres actius, les dotacions i els equipaments de serveis sanitaris, la qual cosa ha agreujat els problemes de congestió hospitalària patits durant la pandèmia, al patir més pressió que altres països pròxims que compten amb més dotacions”, segons sosté l’IVIE a l’informe L’estoc de capital a Espanya i les seves comunitats autònomes publicat ahir en col·laboració amb la Fundació BBVA.
“La inversió productiva del sector de la sanitat pública inclou la despesa pública realitzada en construccions no residencials (hospitals, centres de salut, etcètera), equips mèdics, maquinària, actius TIC (hardware, software i comunicacions) i R+D”. afegeix l’informe.
Francisco Pérez, director de l’IVIE, va assenyalar que el comportament analitzat en la inversió pública en el període és molt similar per comunitats autònomes.
Pérez va afegir que l’impacte de la pandèmia sobre la sanitat va ser de tal magnitud que el col·lapse s’hauria produït igualment encara que s’hi hagués invertit més, si bé va matisar que potser els problemes haurien arribat més tard.
A l’informe es destaca que “des del 2013 la inversió pública ha estat la meitat de l’existent el 1995” i precisa que el “retraïment ha estat sever en la inversió en educació i sanitat”.
L’any 2020 el covid va provocar que la inversió bruta a Espanya (privada i pública) baixés un 11,4%, fins a situar-se en 222.654 milions d’euros. La caiguda va superar la que va haver-hi en el PIB (-10,8%) i en l’ocupació (-4,2%). Una manera de mesurar aquesta inversió és posar-la en relació amb el PIB. És el que es coneix com a “esforç inversor”. El 2020, l’esforç inversor va retrocedir fins al 19,8% i va ampliar el diferencial amb altres països l’esforç inversor dels quals és més gran, com per exemple França (22,9%), Alemanya (22,1%) o els Estats Units (21%).
La major part de la inversió
Els economistes confien que els fons europeus Next Generation siguin una oportunitat
és privada (el 91% del total). Aquesta és la que més va caure: un 14%. En canvi, la pública va créixer un 6,7% el 2020. Tot i això, l’augment de la inversió pública no va ser suficient per cobrir la depreciació de les infraestructures i equipaments ja existents. Si aquella depreciació és superior a la inversió, els actius públics cada any perden valor i, per tant utilitat.
I això és el que ha passat a Espanya i no només en el cas dels vinculats a la sanitat. L’informe de l’IVIE destaca els baixos nivells de la inversió de les administracions en l’última dècada són conseqüència de les polítiques per controlar el dèficit públic.
El document incideix en l’oportunitat que suposa l’arribada dels fons europeus Next Generation, destinats a pal·liar els efectes de la covid, per aconseguir a partir de 2021 nivells d’inversió pública que serveixin per cobrir el manteniment de les infraestructures i equipaments socials actuals i permetin que la inversió neta torni a ser positiva, per ampliar i millorar les dotacions. Francisco Pérez precisa que els fons de recuperació són una “oportunitat” perquè el sector públic recuperi la inversió i es freni la depreciació dels actius.c