“Després de la covid, creixerà la capacitat per tenir armes biològiques” ENTREVISTA ALEXIS RODRÍGUEZ-RATA

Experta en amenaces biològiques

Crítiques a l’OMS “No hi ha hagut una investigació creïble sobre l’origen de la covid” Centres en auge “Els biolaboratoris han prioritzat altres factors més enllà de la seguretat”

“Cada vegada és més fàcil desenvolupar armes biològiques”, incideix Filippa Lentzos

Filippa Lentzos (Bergen, Noruega, 1977) és experta en amenaces biològiques del King’s College de Londres i de l’Institut Internacional d’Investigació per a la Pau d’Estocolm i una habitual en les visites de control als laboratoris biotecnològics. Valora com “un tour d’estudi més que una investigació real” la visita de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a Wuhan per rastrejar l’origen de la covid i alerta, amb el mapa dels biolaboratoris de màxim nivell del món confirmats a la mà, sobre el seu creixement, deficient control i perilloses conseqüències.

Com és possible que encara no se sàpiga l’origen de la covid més d’un any i mig després que esclatés la pandèmia? Encara no ho sabem perquè no hi ha hagut una investigació creïble. I, a més, el Govern de Pequín

ha estat obstruint activament l’intercanvi d’informació amb la comunitat internacional.

Una és la suposada connexió entre el laboratori de Wuhan i EcoHealth Alliance, amb seu als EUA. S’ha criticat la seva no resposta a preguntes sobre la covid del Congrés nordamericà, per exemple.

Els científics d’EcoHealth han col·laborat amb científics de l’Institut de Virologia de Wuhan en projectes de recerca durant anys, fins i tot han finançat algunes de les seves investigacions, així que és cert que hi ha una connexió entre totes dues institucions.

En la seva investigació conclou que el 75% dels biolaboratoris del nivell més avançat (o BSL4) no apliquen els màxims procediments de bioseguretat. Europa en concentra la major part. Suposa un problema a curt o mig termini?

Sí, és un motiu de preocupació, perquè els laboratoris BSL4 han de mantenir els més alts estàndards de seguretat i protecció possibles i quan no ho fan, creix el risc d’un accident que podria resultar en la infecció del personal d’investigació, de la comunitat local o, si el patogen en qüestió és prou infecciós, en una pandèmia mundial.

És el que va poder passar amb l’actual?

La pandèmia actual podria haver estat o no el resultat d’una bretxa de seguretat en un laboratori biològic. Però més enllà que ho fos o no, la qüestió és que podria ser-ho, fet que il·lustra com de perilloses poden ser aquestes recerques.

Ja hi ha riscos semblants a la covid?

Hi ha una llista completa de malalties emergents que han sorgit recentment. Patògens com l’ebola, el zika, etcètera.

De 59 biolaboratoris que ubica al món, el 75% són en nuclis urbans, fet que agreuja l’impacte d’un possible accident. Per què s’ubiquen en aquestes zones tan poblades? La ubicació de cada laboratori té la seva pròpia raó de ser, i decidir-la depèn de diferents factors com poden ser la concentració de coneixements, condicions locals, de transports, etcètera. La seguretat només és un dels elements que es tenen en compte. I clarament, amb tants laboratoris en entorns urbans, s’ha donat prioritat a altres factors per sobre de la seguretat.

Quin factor es va prioritzar més?

L’accés a coneixements especialitzats en microbiologia i virologia.

Quin dels 59 laboratoris biotecnològics és el més perillós? No es pot fer una avaluació de manera individual, és el tipus d’investigació que s’hi fa, i sota quines mesures de seguretat, el que en determina la perillositat.

També destaca que tot just dos dels 59 són privats. Els biolaboratoris estan destinats, essencialment, a satisfer l’interès públic, sigui per bé o per mal?

Els laboratoris es construeixen, principalment, amb una finalitat de salut pública o defensa biològica; hi ha poca necessitat d’aquest tipus d’instal·lacions dins del sector privat. Són molt costosos de construir i operar i si la indústria privada necessita fer alguna feina a nivell BSL4 generalment poden subcontractar-la a instal·lacions governamentals.

N’hi ha alguns que d’entrada sorprenen. Per exemple, el BSL4 militar de Suïssa.

El centre suís és un laboratori legítim amb finalitats de defensa que dona suport al treball de l’OMS i l’Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques. Un laboratori de referència que no fa recerques particularment arriscades, com poden ser alterar organismes o malalties per incrementar la seva patologia, transmissibilitat...

¿Avui dia és més fàcil que en el passat tenir aquest tipus de biolaboratoris i per això també desenvolupar armes biològiques? S’espera que n’arribin més? De 42 que detallen la data de la seva posada en marxa, la meitat són de l’última dècada. Es necessiten importants recursos per construir i mantenir els laboratoris del nivell BSL4. I també coneixements tècnics.

Però n’hi ha un nombre cada vegada més gran. I és probable que augmentin després de la pandèmia. Es requerirà més biopreparació. Encara que més laboratoris BSL4 no és igual a més armes biològiques, sí que vol dir que creixerà la capacitat per, potencialment, desenvolupar armes biològiques.

En alguna ocasió ha relatat que és possible construir un d’aquests biolaboratoris, fins i tot, des d’una fàbrica de cervesa o de vacunes.

Cada vegada és més fàcil desenvolupar armes biològiques rudimentàries. Tot i això, el desenvolupament d’armes sofisticades, i d’alt impacte, encara s’enfronta a barreres importants.

Quin tipus de barreres? Barreres tècniques, incloses de seguretat, però també polítiques, socials i morals.

Hi ha solució a la dubtosa seguretat dels biolaboratoris i el perill sobre el seu doble ús per fer tant el bé com el mal?

No hi ha una solució fàcil. Un pas cap a la recerca segura i responsable als laboratoris biològics és l’adopció d’una norma internacional de gestió de risc biològic, l’ISO 35001.

Per què no s’ha adoptat de manera àmplia? Qui és més reticent, Orient o Occident? L’ISO 35001 amb prou feines es va introduir el 2019, just abans de la pandèmia, i és una de les raons del seu actual limitat ús. L’altre motiu és l’absència de certificadors que siguin reconeguts internacionalment.c