Aragonès rebutja anar a la conferència de presidents i defensa la bilateralitat

La Moncloa afronta la pugna de les comunitats pel repartiment de fons europeus

Tot el que s’hagi de tractar amb Catalunya ha de ser vis-a-vis. Els fòrums multilaterals presencials no li fan el pes, si més no els més significatius. Aquest el principi pel qual es regeix el Govern respecte a les relacions amb l’Estat. “Que no maregin”, expressen des de l’Executiu català. Valguin els exemples: sí a la comissió bilateral Generalitat-Estat (per al 2 d’agost) i a la taula de negociació entre governs per resoldre el conflicte català (tercera setmana de setembre); enviament de figures de segona línia al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF, per demà) en lloc del conseller d’Economia, i no a la conferència de presidents (divendres).

Un rebuig amb què, si no hi ha canvis, Pere Aragonès està decidit a assumir riscos. Poden ser elevats. A la conferència de presidents, a Salamanca, s’abordarà l’assignació a les comunitats dels fons europeus, i també hi planarà el debat sobre el nou model de finançament autonòmic.

“La meva previsió és mantenir exclusivament la interlocució amb el Govern espanyol a través de la relació bilateral i no en l’àmbit de la conferència de presidents”, va advertir ja fa un mes el president de la Generalitat. Per Aragonès només són útils les relacions amb la Moncloa si són bilaterals. La resta és anar a “fer-se una foto” o anar a fer “de palmeros”, com va afirmar ahir la portaveu d’ERC, Marta Vilalta. “Per anar-hi a fer-nos una foto, no hi anem”, va dir la portaveu de JxCat, Elsa Artadi.

Quim Torra, al capdavant de la Generalitat, va fer una cosa semblant. Va rebutjar el fòrum presencial convocat a La Rioja fa un any perquè el va considerar “una foto” i “un besamans”, per la presència del Rei, malgrat haver asseu sistit a totes les cites telemàtiques dominicals prèvies que va convocar Pedro Sánchez durant l’estat d’alarma.

Però el context és diferent. Aragonès se sent en posició de força: Sánchez està obligat a entendre’s amb els independentistes si vol tirar endavant els pressupostos generals de l’Estat del 2022. “Per això, no anar-hi [a la conferència de presidents] no ens hauria de perjudicar, per molt que es parli dels fons europeus”, raonen des del Govern, que ja va fixar el juliol de l’any passat les necessitats de Catalunya: 31.000 milions d’euros.

Al Govern central assumeixen que la cita de divendres a Salamanca reobrirà la pugna autonòmica pel repartiment de fons europeus i pel debat del finançament autonòmic que volen posar a sobre de la taula alguns presidents que se senten més perjudicats pel model actual.

El PSOE, en la ponència per al congrés federal, destaca els criteris de repartiment a les comunitats en aquest 2021 dels 8.000 milions d’euros de fons europeus React contra la pandèmia com “un precedent a prendre en consideració” a l’hora d’elaborar el nou model de finançament. Aquests diners extres per reforçar l’educació, la sanitat i els serveis socials, a més de donar suport a pimes i autònoms, es van assignar amb els mateixos criteris de repartiment que va utilitzar la Comissió Europea entre els estats membres, i es van acordar “amb consens” al CPFF. Un repartiment que, asseguren, va ser “generós i pacífic”. Andalusia, Catalunya,

TONI BATLLORI

Madrid i la Comunitat Valenciana, per aquest ordre, van ser els més beneficiats. Presidents autonòmics del PSOE admeten que el repartiment de fons contra la pandèmia està sent “més racional” que el model de finançament actual.

El PP, i singularment la madrilenya Isabel Díaz Ayuso, aprofitarà la cita per confrontar amb Sánchez. El portaveu del PP, l’alcalde José Luis Martínez-Almeida, ja va qüestionar que no hi hagi hagut cites preparatòries. I va criticar que Aragonès s’absenti, però que Sánchez estigui disposat a negociar en la comissió bilateral amb la Generalitat.c

El PSOE esgrimeix els criteris per assignar 8.000 milions el 2021 a les autonomies com a exemple de “consens”