La Vanguardia (Català-1ª edició)
La jutgessa cita Torrent al setembre per presumpta desobediència al TC
Imputada l’última Mesa del Parlament per tramitar propostes relatives al procés La presidenta del Parlament, Laura Borràs, es va reunir amb els seus antecessors Núria de Gispert, Joan Rigol, Ernest Benach i Carme Forcadell; Roger Torrent va excusar l’assi
La justícia no afluixa la pressió sobre l’independentisme. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va citar ahir com a imputats l’expresident del Parlament i avui conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, i els altres tres membres independentistes de la Mesa en l’última legislatura, per permetre la tramitació i votació d’iniciatives a favor de l’autodeterminació i per reprovar la monarquia, ignorant la prohibició del Tribunal Constitucional. Les compareixences s’han fixat per al 15 de setembre, segons consta a la interlocutòria de la magistrada Maria Eugènia Alegret, després que la sala civil penal del TSJC acceptés a tràmit al març la querella de la Fiscalia.
Les defenses de Torrent i els altres tres imputats, que són l’exvicepresident primer de la Mesa del Parlament Josep Costa, l’exsecretari primer Eusebi Campdepadrós i l’exsecretària quarta Adriana Delgado, van presentar un recurs contra la decisió del TSJC d’admetre la querella de la Fiscalia, però aquest recurs va ser rebutjat. A la seva interlocutòria, la magistrada instructora també accepta que Vox exerceixi l’acusació popular en la causa i li dona cinc dies perquè dipositi una fiança de 10.000 euros.
Les resolucions parlamentàries que van motivar la querella de la Fiscalia es van aprovar el novembre del 2019 i, tot i que tindran conseqüències judicials per a Torrent, Costa, Delgado i Campdepadrós, no van tenir cap conseqüència pràctica, sinó van ser simbòliques. El contingut es va pactar entre Junts, ERC i la CUP després de moltes tensions internes.
Una de les propostes feia referència a la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes per l’1-O, i s’hi tornava a reivindicar la “defensa del dret a l’autodeterminació” i “la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític”. A l’altra, es reiterava la “reprovació de la monarquia”.
El Constitucional havia fet diverses advertències respecte a les matèries objecte de la resolució. La Fiscalia sosté que els quatre querellats van admetre a tràmit les propostes “malgrat les expresses advertències de la il·legalitat” fetes pel secretari general del Parlament i l’oposició dels altres membres de la Mesa del Parlament, i “sabent el que havia ordenat i advertit” el TC. Torrent va assegurar llavors que la Mesa no podia exercir d’“òrgan censor”, en la línia defensada per la seva antecessora, Carme Forcadell.
En la seva querella, el ministeri públic va detallar també que havien incomplert la sentència del Constitucional del 2 de desembre del 2015, que declarava inconstitucional i nul·la la resolució del Parlament d’un mes abans –el 9 de novembre– sobre l’inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats del 27-S. A més a més, el Constitucional advertia la Mesa del deure d’“impedir i paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que suposés” desenvolupar el full de ruta independentista. I els avisava que podien incórrer en responsabilitats, fins i tot penals, si l’incomplien.
Torrent va insistir ahir, al seu compte de Twitter, en la defensa del Parlament com a “temple de la paraula i del debat”. “La maquinària repressiva continua en marxa per limitar i perseguir la llibertat d’expressió”, va afegir, i va assegurar que “intentar censurar [el Parlament] és un greu error que va en contra de la democràcia”.c
El TSJC inclou a la causa Costa, Delgado i Campdepadrós i accepta l’acusació popular de Vox