Boscos i canvi climàtic

Tothom pot comprovar, quan passeja pels boscos catalans, l’estat d’abandonament que presenten. La gran quantitat de brossa que hi ha els converteix cada estiu en autèntics polvorins que cremen a partir de la més petita espurna. Durant aquests dies Catalunya –igual com ha passat en molts altres punts de la resta de l’Estat– ha patit el primer gran incendi forestal de la temporada estiuenca i desgraciadament pot ser que no sigui l’últim. Cal reconèixer que hi ha hagut sort perquè la intensa calor i el vent registrats eren el còctel perfecte perquè hi hagués hagut més desastres. Però no s’ha d’abaixar la guàrdia perquè després de la treva que donarà el clima aquesta setmana tornaran les altes temperatures.

La tasca dels equips d’extinció d’incendis ha estat novament exemplar, i han donat mostra d’una entrega, valor i esperit de lluita que resulten encomiables. Cal donar-los immenses gràcies per haver pogut contenir finalment les flames que han cremat 1.700 hectàrees en el gran incendi que ha afectat les comarques de la Conca de Barberà i de l’Anoia. Gràcies a la seva tasca s’ha evitat, a més, que hi hagués pèrdua de vides humanes, ja que la població de risc va poder ser evacuada a temps.

Resulta decebedor, tot i això, haver de tornar a repetir, també com cada estiu, que els incendis forestals s’han de prevenir durant els hiverns amb la neteja i cura dels boscos. Però la política forestal és molt deficient. Les constants crides a impulsar una ambiciosa i eficaç acció forestal cauen en sac foradat. És com si s’hagués assumit que els incendis dels boscos són una catàstrofe inevitable amb què cal conviure cada estiu. Però això no ha de ser així.

Cal ser molt conscients que l’impacte del canvi climàtic al planeta és cada vegada més evident. Catalunya, igual com la resta d’Espanya, patirà cada vegada més episodis intensos de calor i de forts vents que agreujaran el creixent risc d’incendis i de desertització del territori. És vital, per tant, protegir al màxim les masses forestals per evitar que el foc les destrueixi. Són un bé preuat, són vida i, a més, constitueixen sistemes naturals que per si mateixos combaten el canvi climàtic. En realitat els boscos s’haurien de considerar com la primera infraestructura de Catalunya, ja que ocupen gairebé el 60% del territori català.

És urgent, per tant, reclamar lleis i iniciatives que afavoreixin amb més eficàcia la neteja dels boscos, la construcció de tallafocs i la recuperació de la vida rural, ja que el progressiu abandonament dels camps els converteix en un focus més de material combustible. La cura i neteja dels boscos, en aquest sentit, va molt associada a la recuperació de la vida rural. Potser s’hauria de responsabilitzar els municipis de la cura dels boscos dels seus respectius entorns, amb la corresponent dotació de mitjans i d’equips per part de la Generalitat i de les diputacions provincials, mentre s’impulsen els sistemes de generació d’energia a partir de la biomassa. Això hauria d’anar en paral·lel amb una exigència més gran als propietaris de les zones boscoses, ja que un elevat percentatge són de propietat privada.

Hi ha molt per fer per cuidar la massa forestal de Catalunya. L’estat de deixadesa que pateixen els boscos, que és el primer risc d’incendi, és reflex de la deixadesa política respecte a ells. Els líders polítics de torn, després de cada incendi, busquen els culpables i prometen càstigs. Però les administracions públiques també són culpables de no fer el necessari per prevenir-los. De moment, no obstant, el més urgent és que aquest estiu tots extremem les precaucions contra el foc; cadascú de nosaltres pot fer molt per evitar més desastres.c

El desinterès polític i social per cuidar els boscos és la primera causa dels incendis