La Vanguardia (Català-1ª edició)
Timothy Morton,
Filòsof, publica ‘Reciclar la ecología’
futur: volem tenir un món basat en la repetició mecànica i l’eficiència o un de basat en la creativitat? Això suposa canviar els processos que van començar fa 12.000 anys, que semblaven bons quan eren molt més petits però que ara que cobreixen tota la Terra són molt destructius. Volem continuar així o ho volem modificar perquè el sistema no podrà continuar perquè no hi haurà biosfera?
Diu que quan sent la paraula sostenibilitat treu la crema solar.
És un homenatge a Goebbels, que deia que quan sentia la paraula cultura treia el revòlver. Jo trec el para-sol o la crema. Què hem de sostenir? Sostenir significa mantenir les coses tal com estan perquè les grans empreses optimitzin els seus beneficis. No pot passar més. La sostenibilitat no és una bona mètrica. Ni l’eficiència. Que és adaptar-se al pensament de la intel·ligència artificial i ser més eficient. Podem crear una societat horriblement controladora basada en l’eficiència o crear-ne una d’agradable basada en el plaer. L’ecologia política va sobre crear plaer. Que els óssos polars no morin és agradable per a mi i probablement per a ells. Més plaer millor que menys. El problema amb el consumisme és que ningú no aconsegueix prou plaer.
Parla de canviar consciències?
No, de cap manera, cap conversió religiosa especial. Vas a un viver local, olores les plantes, mires el terra. Saps què és. T’importen les coses. Tens un gat. T’agrada rascar-lo. T’agraden altres formes de vida. Sabem com ferho. No necessitem cap altra manera especial de ser. Necessitem eliminar la idea que necessitem ser especials i diferents. Recorda la religió. M’he de convertir en un hippy? Mirar la Terra amb vestit d’astronauta des de l’espai? No. És més senzill preocupar-se de les coses que pretendre que no les fas. No necessitem saber més, sinó com podem ser amables amb nosaltres i amb l’altra gent. Eliminar l’antropocentrisme va més sobre canviar les lleis, les polítiques i l’estructura econòmica. La manera com gaudim d’aquesta Terra.
Què fem amb la situació actual del planeta?
Tenim aquesta dècada per mantenir les temperatures en 1,5 graus d’augment, catastròfic però no desastrós. En un desastre no hi ha testimonis. I el cert és que quan el coronavirus va arribar no vam haver de fer res. Vam deixar de fer coses. De sortir. Portem mascaretes per protegir l’altra gent i, en part, a nosaltres. El món es para una mica de sobte, i mires per la finestra i no hi ha cotxes, hi ha altres formes de vida als carrers, no tenen por. No fas res, deixes de treballar, d’anar al supermercat... Quan la gent parla de revolució política parla del yang, oposat al yin. No hi ha prou gent que parli de l’estil yin de la vida, fer menys, esperar, parar una mica la violència, evitar fer massa mal. La gent ho sap fer. No fa falta res tan dràstic, però sí que falta acció col·lectiva global.
Quin és el paper de l’art en aquest procés?
L’art és del futur, és el futur, la possibilitat que les coses siguin diferents, i ho necessitem realment ara. Una de les meves pel·lícules preferides és Interstellar, i en aquell món l’escalfament climàtic és tal que ningú ja no sap com imaginar res. I més enllà del contingut la pel·lícula parla de la possibilitat d’imaginar una cosa diferent. Qualsevol art és millor que cap; és la possibilitat que les coses siguin diferents perquè no saps mai del tot què significa la pel·lícula.
L’ha alleujat la sortida de Trump?
Era una dictadura feixista però que no va funcionar. Molts nordamericans són molt naïfs i esperaven que l’emperador Palpatine (de La guerra de les galàxies) aparegués. Era la seva idea de la dictadura; un geni malvat, no un idiota. No hem d’esperar més per al feixisme, era això: que la gent es torni zombi i absorbeixi prou mems. Perquè el feixisme és el passat, és el seu problema fonamental, vells trossos estúpids de velles idees estúpides, vell ADN del passat cultural repetit, com un virus es reprodueix fins que et mata. Es tracta de punxar la gent contra el virus. Trump era el coronavirus, el virus de Jordi III provant de ser el rei és igual que ell. I ens hem de vacunar.c