La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Quan parlem d’ecologia fem sentir la gent estúpida i malvada tota l’estona”
Va tenir el càrrec impossible de ministre del Futur a la gran exposició Després de la fi del món al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona el 2017. La mostra explorava com els humans hem transformat irreversiblement el planeta i com podem arribar a la segona meitat del segle XXI, a més d’examinar la nostra responsabilitat cap a les generacions futures. És el filòsof Timothy Morton (Londres, 1968), professor a la Universitat de Rice, a Houston, i preocupat per imaginar una nova relació amb el planeta, creador de conceptes com ecologia fosca i hiperobjectes i contrari a la paraula natura, com si es tractés d’una cosa diferent de nosaltres. De fet, Morton, que ha col·laborat amb artistes com Björk, Olafur Eliasson o Pharrell Williams, ara publica Reciclar la ecología (Reservoir Books), on subratlla que pensar de manera ecològica significa deixar que aquesta idea de la natura desaparegui. I explora com hem arribat al límit de la revolució neolítica quan un canvi climàtic va assentar els humans en pobles i ciutats i els va fer agricultors i ramaders que havien de ser eficients per sobreviure. Ara, sobrepassant els límits, creu que fa falta creativitat.
Afirma que ara hi ha una visió del món que està morint. Quina? La idea que els homes blancs estan al comandament de tot. I pensar que vivim en un món que és com un escenari on hi ha un fons i un primer pla. I nosaltres som el primer pla i totes les altres coses són decoració.
Què està equivocat en les nostres idees sobre la natura i l’ecologia?
Crec que, com a pensador mediambiental, gent com jo deu estar parlant molt equivocadament sobre aquest tema, perquè no hi ha 7.500 milions de persones a qui els preocupi. El problema és que fem sentir la gent estúpida i malvada tota l’estona. Els donem totes les estadístiques, els indiquem què han de fer a la portada del diari i entremig els diem: “Ets molt mala persona perquè voles amb avió”. Crec que ho convertim en una qüestió religiosa, i l’estupidesa i el mal no són un bon punt de partida per canviar coses. En segon lloc, continuem parlant d’això que anomenem natura, que és una construcció humana. La natura no és el mateix que dofins, bacteris, molsa, arbres, muntanyes. Prefereixo fer servir la paraula biosfera ,que és un fet científic. Natura és un concepte humà estrany que significa, d’una banda, que és una cosa amb què pots comptar, que succeeix, de què no t’has de preocupar, que és automàtica, està en la meva naturalesa. I just ara no hi pots comptar, perquè el món està esclatant en incendis i inundacions. L’altre problema és que la paraula implica que hi ha una cosa que no és natural. I hi ha tants exemples de com utilitzem aquest concepte per generar violència cap al gènere o la raça... Prefereixo dir ecologia sense natura i prefereixo biosfera. Avui no ens fan falta més estadístiques ni fets, ja sabem què hi ha. Necessitem saber com podem superar aquesta bomba de temps, com podem fer el duel per un món que possiblement no vam tenir totalment en cap moment i com podem passar al moment següent, que és assegurar-nos que la biosfera no implosioni completament.
Diu que ja vivim un trauma sense ni adonar-nos-en. Perquè no ens enfrontem a la situació. Per això sempre estem en mode de xoc. Si pensa en els estadis del dol de Kübler-Ross, el primer és el xoc, després negació, negociació, empipament, depressió, acceptació. Ara majoritàriament els éssers humans estan en mode de xoc i negació sobre el que passa al planeta, i necessitem estar almenys en empipament. Estem congelats. No tenim temps d’estar en xoc. L’empipament estaria bé; arrestem tots els directius d’Exxon per haver-nos mentit durant 50 anys. Són culpables, mentre que els altres som responsables. I algú d’una illa del pacífic és un 1% responsable, i una persona dels Estats Units blanca, un 99,9%. Pots dividir què toca fer a cadascú.
Afirma que vivim un moment que és el final d’una història, la de l’agrilogística, que va engegar en la revolució neolítica, a l’antiga Mesopotàmia, fa milers d’anys.
En l’holocè hi va haver un suau canvi climàtic, i la gent a Àsia, l’Àfrica i Amèrica de cop i volta no trobava el menjar d’abans, els animals, els vegetals que recollien. I van pensar que potser era millor assentar-se i emmagatzemar coses i viure a prop dels graners. Visquem en cases. I juntes. I creem un supergraner... Tot semblava correcte, però al final ha tingut conseqüències imprevistes, ningú no pretenia destruir la Terra. Durant 12.000 anys hem operat amb una recepta algorítmica sobre com s’ha de fer civilització: la repetim sense parar, i continua expandint-se i fent-se més eficient, i la versió actual d’això és el capitalisme neoliberal, totalment automàtic. El capitalisme és un procés algorítmic, extreure vida de la biosfera de manera més i més eficient sense parar. La qüestió és simple: volem continuar amb el passat, amb aquest algoritme, o volem permetre que les coses siguin diferents? Tenim una elecció òbvia entre passat i