La Vanguardia (Català-1ª edició)
Com va obtenir la Galeria Nacional de Washington tresors de l’Hermitage?
Gairebé tot en aquesta història és inimaginable. Magnats de la banca que es converteixen en secretaris del Tresor, filantrops que funden la galeria nacional d’art del seu país substituint l’Estat, i règims comunistes que es desfan de les joies dels seus museus, que acaben en mans del seu gran enemic ideològic. Sens dubte els anys trenta del segle passat van ser una d’aquelles etapes en què pot passar gairebé qualsevol cosa, com ara que grans quadres de Rafael (la Madonna d’Alba i Sant Jordi i el drac), Ticià (La venus del mirall ), Rembrandt (Noble polonès), Botticelli (Adoració dels Reis d’Orient), Veronese (Troballa de Moisès), Van Eyck (L’anunciació ) o el Perugino (Crucifixió amb la Mare de Déu, sant Joan, sant Jerònim i Maria Magdalena) deixessin l’Hermitage de Sant Petersburg i volessin per sempre més al museu amb el que un milionari dels Estats Units imitaria els museus nacionals europeus: la National Gallery de Washington.
El milionari era Andrew Mellon, el magnat del Mellon Bank, l’Union Trust i empreses del petroli, l’acer o electrodomèstics. I que als EUA no va tenir problema per ser el secretari del Tresor des del 1921 fins al 1932 amb tres presidents republicans; va abaixar impostos als rics i es va oposar a la intervenció directa de l’Estat després del crac del 29, cosa que va comportar que el destituïssin. Aleshores ja feia anys que col·leccionava art i volia impulsar una galeria nacional a la capital.
I l’oportunitat d’acumular obres glorioses fora del mercat va aparèixer per a Mellon el 1930 quan l’URSS necessitava divises desesperadament i va començar a vendre secretament quadres de l’Hermitage. El primer comprador va ser el magnat del petroli Calouste Gulbenkian, d’origen armeni i qui explotava el petroli de l’Iraq. Li van vendre quadres de Watteau i Rembrandt i van buscar més compradors. Va aparèixer Mellon, que va comprar 21 tresors, incloent-hi la Madonna d’Alba de Rafael per 1.166.400 dòlars, la suma més gran pagada per un quadre fins aleshores. Stalin ordenaria que s’aturessin les vendes el 1934. El 1936 Mellon escriuria a Roosevelt oferint-se a construir la Galeria Nacional de Washington –el Govern Federal en pagaria el manteniment– i posant la seva col·lecció però no pas el seu nom perquè amb el temps s’hi afegissin molts altres mecenes.