La Vanguardia (Català-1ª edició)
Oksana Lyniv es consagra
Històrica ovació per a la primera dona directora a Bayreuth
Nit per al record la de la inauguració de la 109a edició del Festival de Bayreuth, amb un memorable triple debut.
La directora musical ucraïnesa Oksana Lyniv va empunyar la batuta en l’estrena d’una nova producció de L’holandès errant i va sortir victoriosa d’una funció per als annals, ja que s’ha convertit en la primera dona en els 145 anys del festival que hi dirigeix una òpera.
La firma del demandat director d’escena rus Dmitri Txerniakov, amb una régie basada en la crisi domèstica d’una família disfuncional, va ser de resultat dispar i rebuda amb sonades esbroncades.
Finalment, el protagonisme de la soprano lituana d’origen armeni Asmik Grigorian, en el seu debut com a Senta, de magnètica interpretació escènica i una veu camaleònica de bonics rivets lírics, va ser l’altra gran triomfadora de la vetllada, aclamada amb el públic dret.
Un trio d’origen eslau que va debutar amb sort dispar al temple wagnerià del Festival de Bayreuth, dirigit artísticament per la besneta de Richard Wagner: Katharina Wagner.
Una cosa va quedar clara: elles en són les protagonistes.
Històricament el Bayreuther Festspiele té una estreta relació amb el poder de la dona. Dels vuit membres de la família Wagner que l’han dirigit des de la seva inauguració, el 1876, quatre han estat dones: Cosima Liszt, Winifred Wagner, Eva Wagner-Pasquier i Katharina
Wagner. Les dues primeres, perquè eren les vídues de Richard Wagner i del seu fill, Siegfried, i les dues últimes, perquè eren besnetes del compositor que va revolucionar el gènere operístic, entre altres coses, per haver escollit la figura de la dona com a protagonista i redemptora de la majoria de les seves òperes.
Va ser Cosima Liszt, vídua de Wagner i filla del gran pianista i compositor, qui va configurar el que s’anomena el “Cànon de Bayreuth”, les deu òperes que només es poden interpretar allà, amb L’holandès errant com la més primerenca entre les compostes per Wagner. De fet, el creador del Ring i del festival no va tenir mai del tot clar incloure al seu Festspielhaus aquesta obra juvenil d’una força musical tumultuosa.
Qui s’havia de pensar que gairebé un segle i mig després, amb l’estrena d’una nova producció de L’holandès, es veuria una dona al podi del festival, “només” després de recollir el relleu dels 92 homes que han dirigit prèviament a l’anomenat fossat místic.
Triomfar al fossat de Bayreuth és consagrar-se, i Oksana Lyniv, als 43 anys, ho ha aconseguit amb una lectura fresca, original i sensible, que va rebre un unànime baptisme d’aprovació al teatre de Wagner.
Un desubicat Txerniakov va quedar eclipsat al mig de les dues dones que van posar el públic dret. De nou, redempció i demostració del poder femení al turó verd.c
La soprano lituana Asmik Grigorian va ser l’altra gran triomfadora
c c
c c
vor seu. Hi ha tortuositats per corriols per on només passa un ciclista. Hi ha trams empedrats. I trialeres que, de tan empinades, esgarrifen.
La prova s’allarga 28,25 quilòmetres. Són set voltes a un circuit de gairebé 4 km. gairebé una hora i mitja trencant les fibres.
–Crec que s’adapta bastant bé a les meves característiques –deia.
S’adapti o no a ell, ningú no li regala la medalla.
David Valero es despenja als primers trams. Cau a la plaça 22a. Li toca remuntar. S’ho pren amb calma. La bicicleta de muntanya és una llarga agonia, ho saben els milers de cicloturistes que ataquen els pendents de la ciutat caps de setmana. La bicicleta de muntanya, igual que el pàdel, atreu molt al nostre país.
Valero descendeix de Marga Fullana, José Antonio Hermida i de Carlos Coloma. La primera va ser bronze a Sydney 2000. El segon era el pistoler, quàdruple campió del món i plata olímpica a Atenes 2004. I el tercer és el seu entrenador. I havia estat bronze a Rio 2016.
Tossut muntanya amunt, Valero hi fica la banya i observa la deriva dels rivals. Van der Poel, el meravellós ruter que tot ho fa bé i ha aparcat la carretera per fer un tomb en bicicleta de muntanya, s’estavella en la primera de les set voltes i es retira mentre s’aguanta un canell.
No seran els seus Jocs. Thomas Pidcock, un altre que tot ho fa bé, sí que tira cap endavant.
Obstinant-se, Valero recupera l’alè. Ve des de darrere, recull cadàvers i apareix en la lluita per les medalles a l’últim tram.
Ara va vuitè, ara va sisè, ara sembla podi...
–Anaven passant les voltes, i des del box em deien: “Vas a
Momiji Nishiya es va penjar l’or de skate amb 13 anys i va compartir podi amb una brasilera de la mateixa edat i una altra japonesa de 16 un dia després que la mítica gimnasta uzbeka Oksana Txussovitina, de 46 anys, s’acomiadés entre llàgrimes, emocionades abraçades de tècnics rivals i aplaudiments d’adversàries rendides. L’esportista uzbeka havia fet el seu últim salt. “Com pot atrevir-se a la seva edat a fer una cosa així amb el seu cos?”, es preguntava Nadia Comaneci, la reina de Mont-real, que es va retirar amb 19 anys. Txussovitina ja ho havia deixat als 37 anys, després de competir als Jocs Olímpics de Londres el 2012. Però s’ho va repensar. Hores abans de la cerimònia d’obertura a Tòquio, el comitè olímpic de l’Uzbekistan li va comunicar que li retirava l’honor de ser la banderera. “Estic molt ofesa, per descomptat”, va declarar aquesta atleta que ha sacsejat els primers dies dels Jocs com va fer també ahir la japonesa Nishiya, que va declarar estar “delectada”.
La medalla d’or del podi més jove de la història dels Jocs Olímpics en skate volia una recompensa. “Demanaré a la meva mare que em cuini un sopar de barbacoa japonesa”, deia, mentre el Japó vibrava amb la medalla de la més insultant joventut, pocs dies després d’haver plorat l’adeu del considerat millor gimnasta de la història. Kohei Uchimura, 32 anys, la superestrella japonesa, va caure a l’exercici de la barra fixa el primer dia de competició. El mític i humil esportista va marxar sense soroll i sense glòria després de regnar durant més d’una dècada.
També es va acabar el regnat de la impressionant nedadora nord-americana Katie Ledecky, que va perdre per primera vegada una final olímpica a mans de l’australiana Ariarne Titmus, coneguda com a terminator amb 20 anys. Com va caure l’equip de bàsquet dels EUA contra França trencant una ratxa de 25 triomfs seguits al torneig olímpic, on no perdia des del 2004. Els EUA ja havien girat l’esquena a la transmissió de la cerimònia d’obertura dels Jocs per part de l’NBC, que va atreure 16,7 milions d’espectadors, la audiència més baixa dels últims 33 anys. Va descendir un 37 per cent respecte als Jocs de Rio, quan 26,5 milions van veure la cerimònia. A Espanya la van seguir 1,2 milions d’espectadors (15,9 per cent de share) quatre punts per sota del seguiment de la inauguració de Rio 2016 (1,3 milions amb un 19,4 de share), malgrat ser uns Jocs Olímpics apassionants i plens de contrastos. Qüestió d’horaris, segur.
El podi de skate suma 42 anys (13+13+16) davant els 46 de la mítica gimnasta