Un bronze entre pedrotes

David Valero atrapa el podi en bicicleta de muntanya al mont Fuji

El dia abans, el periodista programa, vaticina i selecciona, i l’endemà surt i deambula de seu en seu, pidolant un èxit. El periodista pensa en gran. Aposta pels ciclistes espanyols, per Valverde i els germans Izagirre.

O pels triatletes, els formidables Mola, Alarza i Gómez Noya.

O pels nedadors: Mireia Belmonte, Hugo González...

El cronista vol controlar-ho tot, però no n’hi ha prou. No s’ho atrapa pas.

David Valero (32) surt en molt poques previsions. No el citem, no comptem amb ell.

I l’home es desperta i ho regira tot, com Adriana Cerezo. David Valero es cola en la batalla per les medalles en bicicleta de muntanya, i acaba esgarrapant un bronze, segon podi d’Espanya a Tòquio: només el superen Thomas Pidcock, professional de la ruta a Ineos (routard híbrid com Mathieu van der Poel, aviat desaparegut en combat al mont Fuji després d’una caiguda), i el suís Mathias Flueckiger.

(...)

Avui Valero és el 12è a la classificació general de l’UCI en bicicleta de muntanya. I havia estat novè a Rio 2016.

Tot i això, no se li recorden grans èxits.

Tot i això, ell perseverava: –Jo em veig lluitant per les medalles –deia a Mundo Deportivo al maig.

–Per què es veia candidat? –se li preguntava ahir.

–Perquè he canviat coses. Feia anys que estava estancat i acomodat i havia de sortir d’aquella dinàmica. Vaig canviar d’equip. També em vaig posar en mans de Manu Mateo [preparador físic] i Juan Carlos Llamas [nutricionista]. I també vam treballar per adaptar-nos al clima del Japó, la calor i la humitat. A Espanya tenim molts llocs per treballar això.

També deia que el circuit olímpic era molt seu, com un vestit a mida.

L’Izu Mountain Bike Course, al peu del mont Fuji, serpenteja entre arbres centenaris i pistes tècniques. Valero s’ho coneix. Diu que ja hi havia estat el 2019, analitzant el circuit en els temps prepandèmia, i que la duresa, superior a la mitjana olímpica, juga a faels

L’últim any he canviat coses; feia temps que estava estancat i acomodat

Anava remuntant i des del box em deien: ‘Estàs a 20 segons del podi; o a 15 segons...’” David Valero

Mathieu van der Poel va tenir una duríssima caiguda en la prova de bicicleta de muntanya que el va obligar a retirar-se. L’holandès, que era un dels favorits a medalla –va deixar el Tour després de la 8a etapa per preparar-se per als Jocs–, al minut 10 de la cursa va aterrar malament en un desnivell i va fer una volta de campana. “No sabia que la taula no hi era”, va dir el ciclista neerlandès

meva gran victòria contra la número u. M’ho estic passant molt bé”, va afirmar la castellonenca. Sorribes s’enfrontarà a la russa Anastàssia Pavliutxénkova.

S’acosta el tifó, però, mentre no arriba, a Tòquio es pot jugar a tennis. Baixa la temperatura i s’amaga el sol, però les que no descansen són les cigales, amb una cantarella permanent. Davant aquest panorama, Garbiñe Muguruza també va avançar amb fermesa. La hispanoveneçolana va superar clarament la xinesa Qiang Wang, a qui va passar per sobre per 6-3, 6-0 amb tot just una hora de joc. “Estic bastant contenta de com m’ha anat el partit. He jugat amb seguretat en els moments importants i he aconseguit desanimar-la. Tenia ganes de derrotar-la perquè en els dos partits anteriors amb ella havia perdut”, va dir Muguruza a la zona mixta. Buscarà els quarts contra la belga Alison van Uytvanck. Si Muguruza té una bona jornada, és capaç de liquidar un partit per la via ràpida. Ella mateixa entra i surt del seu laberint de manera inesperada, fins i tot d’un dia per l’altre. Sap que el seu principal

He sortit pensant que la rival era millor, sense confiar-me per haver guanyat la número u”