La Vanguardia (Català-1ª edició)
La covid precaritza més l’ocupació al sector logístic
Amb 174.000 treballadors, el 24,5% són autònoms
La pandèmia ha augmentat el pes del sector logístic en l’economia catalana, fins al 14,4% del PIB, però ha reduït també les seves plantilles i n’ha augmentat la precarització, segons les dades de l’Observatori del sector elaborat per l’empresa pública Cimalsa amb la participació de la Generalitat i experts i empreses del sector.
Així, durant el 2020, el sector va reduir l’ocupació un 1,9%, fins als 174.000 treballadors, mentre en va augmentar el percentatge que són autònoms, fins al 24,5%, molt per sobre de la mitjana de l’economia catalana.
Segons Isidre Gavin, secretari de Mobilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat, l’Observatori reflecteix els canvis socials i econòmics que ha causat la pandèmia: sectors en els quals treballen empreses grans (com l’automòbil, els derivats del petroli o les grans superfícies) van reduir amb força les vendes per les restriccions a la mobilitat que va imposar el confinament, mentre que es va disparar un 25,5% l’activitat vinculada al comerç electrònic, que inclou repartiment de proximitat i on tenen més pes els autònoms. Així, explica Gavin, en plena pandèmia es va incrementar un 8,6% el nombre d’empreses que realitzen activitat postal i de correus, i un 34% el de les que es dediquen a paqueteria i distribució urbana.
L’estudi de Cimalsa, l’empresa pública que presideix Enric Ticó, destaca que la pandèmia ha consolidat també l’ecosistema de start-ups del sector a Catalunya, format per 351 empreses i que genera ja 3.600 llocs de treball. El 37% d’aquestes empreses són plataformes de comerç electrònic, sovint dirigides a vetes de productes o consumidors. Les segueixen les dedicades a les ciutats intel·ligents (smart cities, un 7%), al lliurament a l’última milla (6%) i amb pesos similars les de programació empresarial, big data, intel·ligència artificial, urbanisme i robòtica.
L’augment del nombre d’empreses logístiques i la força de les empreses emergents innovadores són dos factors que contribueix a l’atomització del sector, reconeix Gavin: de mitjana les empreses catalanes de transport per carretera tenen 2,6 empleats, quan la mitjana espanyola és de 3,3 i en un país com Alemanya és d’11,8 treballadors per cada empresa.
Gavin va explicar que l’Observatori vol convertir-se en un instrument per afrontar els reptes del sector, entre ells la descarbonització. Segons l’estudi, el transport per carretera continua sent molt majoritari (76%), mentre que el ferrocarril és l’assignatura pendent amb només el 2%. “L’estratègia logística del Govern, que vam aprovar fa un any, prioritza augmentar el pes del ferrocarril”, va recordar.c
A Catalunya hi ha 351 ‘start-ups’ del sector logístic, que sostenen 3.600 llocs de treball
Què és la consciència? La facultat que ens permet funcionar en totes les dimensions de l’espai i el temps. Amb el pensament podem anar-nos-en al futur, al passat o imaginar que som a Mart o fins i tot creure en coses que no veiem.
La imaginació és consciència?
N’és una part fonamental. La consciència té sentiments, pensaments, imaginació i intuïcions, totes les altres coses són ment, és intel·ligència, raciocini.
Llavors la consciència és subjectiva.
Sí, íntima i subjectiva, i l’activitat mental intel·lectual és objectiva.
Quina és la base biològica de la consciència?
No en sabem res, de fet els neuròlegs parlen que una persona està conscient o que no té consciència, és a dir: on-off.
Què més en diu la ciència?
Mentre que el cervell funciona amb mecanismes electromagnètics, la nostra consciència funciona amb mecanismes quàntics; sobre això hi ha moltes investigacions.
Algun descobriment remarcable? Segons Roger Penrose, matemàtic i premi
Nobel (2020), i el psicòleg Stuart Hameroff, els microtúbuls, les unitats més petites del citoesquelet (responsable de la forma de la cèl·lula i del seu moviment), actuen com a canals per a la transferència d’informació quàntica responsable de la consciència.
On resideix la consciència?
Hi ha diverses teories, una diu que la consciència no resideix exclusivament al cervell però sí dins del cos; una altra afirma que part de la consciència rau al cor.
Al cor?
El cor és un òrgan que té milers de neurones i moltes connexions. Diverses investigacions demostren que moltes persones després de ser trasplantades de cor van començar a tenir gustos que abans no tenien, a pensar i sentir coses que abans no sentien.
No són llegendes urbanes?
Un cardiòleg que ho va investigar a fons es va adonar que la major part dels nous records i sensacions que tenien els trasplantats corresponien als que havien tingut en vida els donants del cor.
Això és impactant.
Molts científics defensen que part de la consciència podria estar fora de l’organisme.