Elisabet II va pressionar el Govern escocès per eximir-se d’una llei verda

Els advocats de la reina d’Anglaterra van pressionar en secret el Govern d’Escòcia perquè les seves propietats quedessin exemptes d’una llei per a la reducció d’emissions de carboni. Una investigació de The Guardian ha revelat que Elisabet II va utilitzar un antic procediment, el consentiment reial, que atorga a la reina accés privilegiat a l’esborrany d’una llei, per exigir canvis abans de passar per l’aprovació del Parlament.

Per mitjà d’aquest mecanisme opac, que existeix al Regne Unit des del segle XVIII, la reina va aconseguir que les seves propietats no es veiessin afectades per la legislació mediambiental escocesa. La llei esmentada requereix als propietaris de béns immobles que facilitin la construcció de canonades per escalfar els seus edificis amb energia renovable. Després de la modificació legal, una de les terratinents més grans d’Escòcia, Elisabet II, és l’única persona en tot el país que no hi està obligada.

Aquesta no seria la primera vegada que la cap de l’Estat utilitza el consentiment reial per afavorir els seus interessos privats. Una sèrie de reportatges de The Guardian demostren que es tracta d’un mètode habitual que Elisabet II va utilitzar especialment entre les dècades del 1960 iel1980.

Aquesta nova investigació ha estat possible gràcies a uns documents revelats per Lily Humphreys, investigadora del partit opositor Liberaldemòcrates Escocesos. Als documents s’explica com els advocats de la reina van utilitzar el seu privilegi al febrer per intervenir en el procés legislatiu.

El Govern de Nicola Sturgeon, la líder del Partit Nacional d’Escòcia (SNP), considera el projecte de llei una peça clau del paquet legislatiu per combatre l’emergència climàtica. Preveu la construcció de canonades per escalfar edificis sencers utilitzant energia renovable en comptes de calderes separades de combustibles fòssils. Quan Sturgeon va anunciar la “llei de xarxes de calefacció”, va argumentar que ajudaria a reduir les emissions i la pobresa energètica.

Entre els documents que han fet públic l’escàndol es troba un intercanvi de cartes entre el Govern escocès i els ajudants de la reina. El 12 de gener, John Somers, secretari de Sturgeon, va escriure a Edward Young, màxim conseller d’Elisabet II, per demanar el seu consentiment per a la llei. El 3 de febrer, els advocats de la reina van mostrar la seva preocupació per la iniciativa legislativa, a la qual cosa l’aleshores ministre d’Energia escocès, Paul Weelhouse, va respondre comprometent-se a esmenar la proposta.

Quan es va iniciar una investigació parlamentària per debatre per què la reina quedava exempta de la llei d’energia verda, el Govern va mantenir en secret les pressions que havia rebut.

La reina va interferir en el procés legislatiu mitjançant un mètode opac anomenat consentiment reial

Davant les preguntes dels parlamentaris crítics amb l’esmena, Weelhouse va respondre que va ser “necessària per garantir l’aprovació de la llei”, sense fer cap referència al consentiment reial. Des del palau de Buckingham al·leguen que el mecanisme és una part “purament formal” del procés parlamentari.

L’exlíder liberaldemòcrata escocès Willie Rennie va mostrar preocupació per aquestes “portes secretes” que van permetre a la reina interferir en la llei. “Qui exerceix pressió legislativa ho ha de fer públicament. Això s’hauria d’aplicar a tothom”, va declarar. Fonts del Govern escocès han confirmat l’ús recurrent del consentiment reial, que és “requerit per llei si una proposta impacta en la propietat privada o els interessos del monarca, i això és el que va passar en aquest cas”.c