La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els impostos centren el debat intern de l’Executiu
Els socis de la coalició obren la negociació pressupostària
La negociació pressupostària entre els socis de coalició arrenca avui capitanejada per la ministra d’Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero. Supervisaran la posició d’Unides Podem la vicepresidenta Yolanda Díaz i la ministra de Drets Socials, Ione Belarra, amb una qüestió central sobre la taula: la política fiscal.
La ministra Montero ha subratllat diverses vegades que el seu gran projecte de bandera, una reforma fiscal en profunditat amb vocació progressista i redistributiva, no arribarà aquest any, i l’informe encarregat als experts no es presentarà fins al febrer del 2022.
Això significa que els canvis substantius en l’impost sobre la renda queden relegats, com a molt aviat, al 2023 –que és any electoral, de manera que caldrà veure si el Govern central s’anima a una ambiciosa reforma del sistema impositiu que carregui la part més important sobre les rendes altes en ple any electoral–.
Unides Podem ha assumit que aquesta reforma de l’IRPF, que ja havien demanat en el pressupost anterior, no arribarà aquest any, però fonts coneixedores de la negociació asseguren que centraran les reivindicacions en altres impostos, substancialment, com va avançar Ione Belarra en una entrevista amb La Vanguardia , en un impost de societats d’almenys un 15% –tal com reivindica Unides Podem des del 2016 i de la peremptorietat del qual el president dels Estats
Units, Joe Biden, ha convençut el G-8 i el G-20– i també l’impost de successions, que l’OCDE també ha recomanat aplicar amb rigor a tot Occident, amb un tipus similar al de l’impost de societat, és a dir, al voltant d’un 15%.
Aquest serà el tema principal en una negociació que per la resta de qüestions no hauria de comportar gaires dificultats per a les forces coalitzades. Les fonts consultades són optimistes respecte al resultat i l’ànim amb què s’encara aquesta negociació d’un pressupost peremptòriament expansiu i marcat per la implementació dels primers trams dels fons europeus.
Mentrestant, la vicepresidenta Yolanda Díaz va posar en marxa ahir una ronda de contactes amb els socis de legislatura, començant pel PNB, EH-Bildu i Compromís, i que durarà fins a començaments de setembre amb la resta de forces, per abordar les prioritats de cada partit tant en termes de legislació laboral com de cara als pressupostos generals de l’Estat del 2022.
En aquest marc ha sorgit l’elefant a l’habitació d’aquesta negociació, l’assignatura pendent de l’acord de pressupostos del 2021: la llei d’Habitatge i la inclusió de la regulació del lloguer. Ahir la ministra de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, i la de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, que segons l’acord han de ser les ponents de la llei –que havia d’arribar al Congrés al gener–, no va donar fruits ni va ajudar a desbloquejar la situació, després de l’última oferta llançada per José Luis Ábalos quan era ministre. Hi ha temps, diuen les dues parts.
En tot cas, a ningú no se li escapa que aquesta norma s’ha convertit en un problema indesitjat per a les dues parts: el PSOE, molt pressionat pels lobbies del sector immobiliari, i Unides Podem, en contacte permanent amb les organitzacions de llogaters. El cas és que s’ha de solucionar abans de donar curs a l’acord pressupostari d’aquest any, perquè l’acord per regular lloguers no només el van signar socialistes i liles, sinó també Esquerra i Bildu, que són imprescindibles per als comptes de l’any que ve.
Es tracta de la norma que més problemes sembla que dona a la coalició, perquè fins a quatre vegades es va arribar a un acord per escrit per regular els preus del lloguer –en el projecte de pressupostos del 2018, en un pacte parlamentari el 2019, en l’acord de govern del gener del 2020 i en el dels pressupostos del 2021– sense que el PSOE s’avingui a complir el que ha signat.
Ara es dona la paradoxa que la nova ministra de Transport, com a alcaldessa de Gavà, va aplicar la norma catalana de regulació de lloguers en zones tensades. Aquí els seus socis hi veuen un raig d’esperança.c
Fins a quatre vegades han signat PSOE i UP regular lloguers sense que la lletra s’hagi convertit encara en llei