Humans, al cap i a la fi

No sé fins a quin punt la pandèmia està influint en aquests rampells de sinceritat que molts grans esportistes estan tenint en els últims mesos sobre els estats depressius que provoca l’alta competició. La tennista japonesa Naomi Osaka va sorprendre tothom el maig passat quan es va retirar del torneig de Roland Garros després de negar-se a mantenir contacte amb la premsa per preservar la seva salut mental. Osaka va admetre que convivia amb la companyia de la depressió des que va guanyar el seu primer títol de Grand Slam el 2018. Ja en els Jocs de Tòquio, la gimnasta Simone Biles, quàdruple or olímpic, va renunciar dimarts a competir al ser víctima d’un atac d’ansietat. Amb el seu gest, la campiona ha fet créixer més la seva llegenda: “No som només atletes. Som persones al cap i a la fi”.

Doncs ahir una altra gran campiona, la nedadora barcelonina Jessica Vall, se sincerava amb el nostre enviat especial a Tòquio Sergio Heredia i li plantejava el dilema d’escollir entre ser mare i continuar aspirant a tenir ajuts federatius. De sobte, molta gent ha descobert l’altra cara de l’èxit de l’esport i com els grans protagonistes no tenen problemes en admetre els conflictes depressius que pateixen.

Fa uns mesos, un altre gran esportista i prometedor futbolista del Barça, el central Óscar Mingueza, admetia en una entrevista en RAC 1 que havia millorat el seu joc gràcies a la feina feta amb un psicòleg, que l’havia ajudat a superar les seves pors. És habitual que un atleta reconegui que ha fet un salt endavant en la seva carrera per tenir un millor fisioterapeuta, un entrenador o fins i tot un dietista, però ningú no sortia a dir públicament que havia millorat per un psicòleg. I ja està bé que aquestes qüestions deixin de ser tabú.

Tots sabíem que per triomfar a l’exigent món de l’esport d’elit és bàsic tenir una gran força mental. El que segurament no es valorava prou són els problemes psicològics que porta tant estrès per ser el millor. Tots aquests esportistes ens estan donant una altra lliçó.

Com diu Simone Biles, “som humans”.